Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Als Estats Units va sorgir una música enfocada a la joventut, fresca, sana, desenfadada i molt de platga, es tractava de la surf music que tenia duess vessants diferenciades, la instrumental i la cantada. Els líders d'aquesta última van ser The Beach Boys. A Espanya vam tenir bons grups de surf instrumental com Los Sonor, Los Relámpagos, The Jumps, Pekenikes i molts altres, però aquí es va denominar "so Shadows" pel fet que la primera banda d'aquest estil que va arribar al país van ser els britànics The Shadows, el grup liderat per Hank Marvin. Ara obrim la barraqueta.Benvinguts a Un Toc de Rock
The Shadows - Geronimo 1963
Inicialment van començar cridant-se The Drifters, però un bon dia es van adonar que hi havia un grup vocal de color nord-americà que es deia així, els escoltarem dins d'una estona, llavors van passar a ser Cliff Richard & The Shadows, però el grup va tenir una interessant carrera dins del rock instrumental paral.lela a la de Cliff. De fet a Espanya a la música surf se'n va dir "so Shadows". Es clar que The Shadows també van gravar algun tema cantat, encara que molt pocs, entre ells aquell amb que van representar al seu país a Eurovisió el 1975. Funcionaren de 1958 a 1990, però crec que van tornar fa uns anys i segueixen en actiu. "Geronimo" era el tema estrella d'un EP que van publicar el 1963 i va arribar al lloc 11. La millor formació de The Shadows va ser l’integrada per Hank Marvin (veu i guitarra), Bruce Welch (guitarra), Brian Bennett (bateria) i Jet Harris (baix), però per The Shadows van passar altres músics com el bateria Tony Meehan i els baixistes Brian Locking i John Rostill.
El guitarra Hank Marvin i a sota el grup al complet
The Sound Laboratory - Sherry, Sherry 1969
El grup The Sound Laboratory ja havien publicat anteriorment un single amb els temes "Rainy Day Girls" i "That Was The Last Time", però "Sherry, Sherry", una cançó composta per Don Hill que després es convertiria en un famós empresari de la nit a la gran poma, avui ja mort, va ser el seu hit. Aquest single va ser produït pel texà Shelby Singleton Jr un dels bons i afamats productors nord-americans, nascut a Waskom el 16 de desembre de 1931 i que va morir a causa d'un càncer el 7 d'octubre de 2009 a Nashville, Tennessee i que al 1969 va comprar el segell Sun Records a Sam Phillips. Tot i que el relatiu èxit al seu país dels dos singles va fer que es considerés al grup nord-americà The Sound Laboratory una de les fermes esperances del so boublegum pop no controlat pels productors Kasenetz i Katz, tots es van equivocar ja que The Sound Laboratory van tenir una vida efímera, ajudada per una mala distribució dels seus productes fora i dins dels Estats Units. Van treballar amb el segell SSS International que a Espanya va ser distribuït per Exit Records.El productor texà Shelby Singleton Jr
The Lovin' Spoonful - Summer in the City 1966
The Lovin' Spoonful es van crear al Village de Nova York. Eren la banda liderada pel cantant, guitarra, compositor i harmònica John B. Sebastian, nascut a New York el 17 de març de 1944. Aquest és el tema més popular en la carrera d'aquest grup que va funcionar molt bé a finals dels 60., però The Lovin' Spoonful tenen altres bons cançons, entre ells destaca "You're a big boy now" que es va incloure a la banda sonora del film del mateix títol on tota la música va ser composta per John B. Sebastian. El grup es completava amb Steve Boone (baix) i Joe Butler (bateria), sense oblidar el cofundador que era Zal Janovsky (guitarra). Aquest i John B Sebastian es van conèixa en una trobada d'amics celebrada a casa de Mama Cash i allà després de muntar-se una jam-session, va sorgir The Lovin' Spoonful. "Summer in the City" va ser el seu cinquè disc i va arribar a la primera posició en Estats Units i va ser versionat anys més tard per Joe Cocker.
A dalt John B. Sebastian, ja en solitario, al Festival de
Woodstock 69. A sota el grup al complert.
Randy Meisner - Hearts on fire 1980
Component de The Eagles, Randy Meisner té una bona carrera en solitari. Va ser un dels components del grup Poco que escoltarem la passada setmana i on va ser substituït per Timothy B. Smith que al seu torn el va substituir també als Eagles, quan els va deixá el 1978. El baixista, cantant i compositor Randy Meisner va néixa el 8 de març de 1946 a Scottsbluff, Nebraska i va començar tocant en un grup de la seva ciutat que es deia The Dynamics. El 1968 es va incorporar als acabats de crear Poco, una de les millors bandes de country rock de la història, però que es van decantar més cap al country que al rock, cosa que els va fer poc comercials. Paral.lelament va formar part de la Rick Nelson's Stone Canyon Band. 
A més de tindre una bona carrera en solitari, Randy Meisner ha acompanyat en enregistraments i gires a James Taylor, Joe Walsh, Dan Fogelberg, Bob Welch, Richie Furay, Richard Marx, Peter Lewis, Danny O'Keefe, Mac Gaydar & Electric Range i Black Tie, entre altres. Aquest tema que escoltem a Un Toc de Rock, va ser una composició del propi Randy i d'Eric Kaz i es trobava en el seu àlbum "One More Song" que va publicar el 1980 i que va ser el seu segon disc en solitari arribant a la posició 50 a la llista de LP's del Billboard. En la gravació que va començar el 26 de maig i va finalitzar el 20 d'agost de 1980, van intervenir a més de Randy Meisner, Kim Carnes (veu i cors), Bill Cuomo (sintetitzador), Don Francisco (percussió i cors), Glenn Frey (veu i cors), Bryan Garofalo (baix), Don Henley (veu i cors), Craig Hull (guitarra i guitarra steel), Michael Jacobsen (saxo), Craig Krampf (bateria), Sterling Smith (teclats) i Wendy Waldman (guitarres i veu), El fet que intervinguessin a les veus Glenn Frey i Don Henley, a més del propi Randy, fa que el disc soni i puqui recordar-nos per moments als Eagles.Randy Meisner, el segon per l'esquerra, quan formaba part de Poco,
amb els seus companys
The Judds - Mama he's Crazy 1984
Reunió de mare i filla, bona reunió musical per a Un Toc de Rock i per a tots els que escolteu el programa des de l'altre costat del vostre receptor o després de habérsel descarregat del blog, de la pàgina d'Altafulla Ràdio o mitgansan del facebook de l'estimada Montse Aliaga i que sempre està disposada a promocionar-nos. The Judds van ser un duet de country integrat per Naomi Judd (Ashland, Kentucky, 11 de gener de 1946) i la seva filla Wynonna Judd, de nom real Christina Claire Ciminella (Ashland, Kentucky, 30 de maig de 1964). Mare i filla tenien les seves pròpies carreres com a cantants per separat, 
però van treballar juntes aconseguint un duet estable que va arribar a ser més important que les seves pròpies trajectòries per separat, gravant bons discos i aconseguint cinc Grammy i un munt de premis més. Aquest tema va ser el seu segon single, editat l'abril de 1984 i va estar escrit per Kenny O'Dell. Va arribà a la primera posició en les llistes americanes i encara que només va estar una setmana en aquesta posició, es va mantenir en llistes 14 setmanes. Es trobava en el seu primer LP "Wynonna & Naomi" que van editar el 1983 i va arribar al lloc 8 en la llista d'àlbums sent Disc d'Or. En total The Judds van gravar 7 discos d'estudi, 28 singles i 12 recopilatoris, l'últim "I will Stand by You: The Essential Collection" publicat el 5 d'abril d'aquest any 2011.¿Qui es la mare i qui la filla?
Kenny Rogers – The Gambler 1985
Probablement la millor cançó en la carrera del cantant texà Kenny Rogers sigui aquesta que escoltem ara a Un Toc de Rock o almenys una de les més comercials. "El jugador" i que va tenir la seva pròpia pel.lícula. Kenny Rogers és una de les grans veus del country, tot i que alguns puristes li han criticat que sempre s'ha acostat i molt al pop, sobre tot degut a la gran cuantitat de cançons de las que aqui diriem balades romàntiques que ha arrivat a gravar al llarg de la seva àmplia carrera, però Kenny Rogers té moltes cançons dignes d'escoltar-se a Un Toc de Rock. 
El cantant Kenneth Donald Rogers va néixa el 21 d'agost de 1938 a la ciutat de Houston, a Texas i va començar amb el The Bobby Doyle Trio i va treballar amb diversos grups i cantants, però la seva etapa més brillant abans de començar en solitari va ser amb Kenny Rogers and The First Edition, destacant d'aquella etapa els singles "Something's Burning" i "Ruby, Your say Take Your Love To Town" que aquí la van traduir com "Ruby, no juguis amb l'amor" i que son els únics que van sonar al nostre pais. L'any 1976 Kenny Rogers va començar ja a gravar pel seu compte, inician una brillant carrera i a més del country, ha incursionado en el swing i el jazz. Kenny Rogers va ser un dels molts cantants que van intervindre a la grabación del "We Are The World" a l’any 1985, sota la direcció de Quincy Jones. Aquesta cançó que ara sona a Un Toc de Rock, “The gambler”, es de 1985 i va arrivar al lloc 16 a les llistes de pop americanes i a la primera posició a les de country.Kenny Rogers
The Boomtown Rats – I don’t like Mondays 1979
The Boomtown Rats van ser una banda irlandesa a cavall del punk i el rock que van funcionar del 1975 al 1986. Estaven liderats pel cantant Bob Geldorf que després tindria una bona carrera en solitari i seria nomenat Sir per les seves tasques humanitàries, entre elles organitzar els festivals a benefici d'Àfrica, els "Live Aid". Primer els The Boomtown Rats es van cridar The Nightlife Thugs, canviant de nom després de traslladar-se a Londres l'octubre de 1976. Aquest tema es va publicar en single el 1979 i va aconseguir ser número U el Regne Units. Estava compost per Bob Geldorf que es va inspirar en un fet real que va llegir en un tèlex i que va succeir als Estats Units. Una dona, Brenda Ann Spencer, va disparar a diversos nens que estaven jugant al pati de la Cleveland Elementary School a San Diego, Califòrnia, el dilluns 29 de gener de 1979. Va matar a dos adults i va ferir vuit nens i un policia. Quan Brenda Ann Spencer va ser detinguda no va mostrar cap remordiment pels seus crims i l'explicació que va donar per les seves accions va ser: "No m'agraden els dilluns, això animarà el dia", per aquesta raó Bob Geldorf va titular la cançó "No m'agraden els dilluns".
A dalt trobem a Bob Geldorf a una foto molt actual,
a sota el grup The Boomtown Rats
The Drifters - Under the Boardwalk 1964
I ara, tal i com os havie dit, arriva el moment d'escoltar als nord-americans The Drifters, una bona banda vocal de color que van aconseguir posar uns quants temes en els primers llocs de les llistes americanes. Curiosament d'aquest tema, molt versionat en castellà en els seixanta, destacant la versió de Los Jóvenes que la van titular "Bajo tu techo", va ser imitada la versió que havien realitzat els Rolling Stones i no recordo cap que s'acostés a l'original dels The Drifters. El grup inicialment el van integrar Maurice Cannon, Michael Williams, Damion Charles i Ryan King, però per The Drifters han passat més de 65 músics i cantants, entre ells Ben E. King. 
Després i sota un altre lideratge, van passar a ser Clyde McPhatter and The Drifters. El single amb "Under the Boardwalk" es va publicar al juny de 1964 i havia d'haver gravat el 21 de maig de 1964, però el cantant de la banda, Rudy Lewis, va morir d'una sobredosi d'heroïna la nit anterior. Lewis havia estat la veu principal des de la partida el 1960 de Ben E. King (a la foto) que en solitario va gravar "Stand by me" que va ser el seu èxit i svui en dia es una cançó inmortal. Ells en lloc de reprogramar la sessió d'estudi per un altre dia i tindre temps per trobar un nou líder, no ho van fer així, és va decidir que la cançó la cantaria Johnny Moore el mateix dia que estava programat fer-ho, no volien desaprofitar l'estudi. Suposo que després de gravar marxarien a l'enterrament del seu company Rudy Lewis. Despres va entrar el cantant Clyde McPhatter que es va convertir poc a poc en el líder del grup, fins que, com os deia, van passar a ser Clyde McPhatter and The Drifters. The Drifters
Rosie & The Originals - Angel Baby 1960
Portada d'un recopilatori del grup, a sota la cantant Rosie Hamlin
que en aquesta foto sempre em recorda a la nostra Marisol
The Hep Stars - A flower in my garden 1968
The Hep Stars van ser una banda sueca que es va crear el 1963 i van debutar amb el single "Kana Kapila" el 1964. El teclista del grup era Hans Östlund que quan els va deixar va ser reemplaçat per Benny Andersson que més tard seria un dels components del mític grup Abba. The Hep Stars eren Svenne Hedlund, líder de la banda i marit de la cantant nord-americana Charlotte "Lotte" Walker que ocasionalment va col.laborar amb el grup, al costat de Benny Andersson, Janne Frisk, Christer Pettersson i Lello Hegland. 
A Espanya The Hep Stars, aquesta bona banda sueca que va estar en actiu fins finalitzada la dècada dels 60, amb prou feines van sonar, jo els vaig descobrir en un recopilatori de grans èxits del segell Exit Records que van ser els distribuïdors dels seus enregistraments a Espanya, amb aquesta cançó que es va publicar com a cara B d'un single, el 1968, en què la cara central estava ocupada per "Holiday For Clowns", si be també es va editar un altre amb "Let it be me" en el seu lloc, per cert que aquest tema l'escoltarem un altre dia perque es molt bo, paraula de Mario Prades. En total The Hep Stars van arrivar a gravar 8 LP's d'estudi, dos recopilatoris i 23 singles, però són uns grans oblidats dels seixanta que recordem avui a Un Toc de Rock.
Bobby Hebb - Sunny 1966
El cantant i compositor de color Bobby Hebb va escriure aquesta cançó després que el 22 novembre de 1963 fos assassinat a trets el president dels Estats Units John F. Kennedy, a la ciutat de Dallas, Texas i aquest dia també fou assassinat en una baralla i d'una ganivetada, el seu germà Harold, en un club nocturn de Nashville. Hebb es va sentir trasbalsat per la coincidència d'ambdós esdeveniments i molts crítics diuen que el dolor es reflecteix en la melodia. Segons Hebb, va escriure la cançó com una expressió de aquest dolor que sentia. "Sunny" va ser gravat en els Bell Sound Studios de Nova York i llançada com senzill en 1966. Va ser un èxit immediat i això va fer que Bobby Hebb realitzés una gira pels Estats Units el mateix any 1966, com a teloner dels britànics The Beatles. S'han realitzat unes quantes versions de la cançó, destacant la de Cher, la cantant japonesa Mieke "Miko" Hirota i Bonney M. Bobby Hebb va néixa a Nashville el 26 de juny de 1938 i va morir el 3 d'agost de 2010, a causa d'un càncer.
El president Kennedy minuts abans de ser assesinat.
A sora el cantant Bobby Herb
Frankie Goes To Hollywood - The power of love 1984
Els Frankie Goes To Hollywood van ser un dels grups líders del moviment techno pop anglès, sorgits a Liverpool i liderats pel cantant Holly Johnson (a la foto), un activista a favor dels drets dels gais a Gran Bretanya que havia estat baixista del grup Big in Japan i que posteriorment va tenir una més aviat discreta carrera en solitari. Al costat de Paul Rutherford que havia estat cantant de Spitfire Boys, Mark O'Toole, Brian Nash i el bateria Peter Gill. El seu single "Relax" els va donar a conèixa i va pujar a les llistes mantenint-se sis setmanes i convertint-se en el setè senzill més venut a Anglaterra de tots els temps. Amb els seus següents singles "Two Tribes" i "The Power of Love" Frankie Goes To Hollywood van tornar a ocupar el número U, sent el segon grup anglès en aconseguir-ho amb els seus tres primers singles, els primers van ser Gary & The Peacemakers en els 60. Frankie Goes To Hollywood funcionaren de 1980 a 1987 i són un dels primers grups que els videoclips eren veritables pel.lícules. Precisament per culpa del vídeo d'aquest tema que estem escoltant que mostrava imatges nadalenques i el fet d'editar-se a finals de 1984, erròniament va ser classificat com una nadala i se segueix programant en les emissores de ràdio quan arriben les festes nadalenques. El tema que dóna nom al primer àlbum de Frankie Goes To Hollywood, "Welcome to the Pleasuredome", va ser publicat com a quart senzill en març de 1985 i els crítics van vaticinar que el grup estava en franc declivi ja que "només" va aconseguir el número dos a les llistes. .
Portadas del single i el LP, a sota el grup Frankie Goes To Hollywood
Amos Lee - Learned a lod 2011
Amos Lee és un cantant, compositor i guitarrista nor-teamericà nascut el 22 de juny de 1977, encara que algunes biografies diuen que va néixa el 1978 i ha incursionado en el camp del pop, jazz, soul i folk. Aquest tema es trobava en el que és el seu últim treball discogràfic fins al moment, l'àlbum "Mission Bell" que Amos Lee va publicar el 25 de gener d'aquest any i és el quart disc d'estudi del músic nord-americà L'àlbum compta amb les col.laboracions de Willie Nelson, Lucinda Williams, Sam Bean, Priscilla Ahn, Pieta Brown, James Gadson i el grup Calexico. La producció va estar a càrrec de Joey Burns, component precisament de Calexico. L'àlbum ha arribat ja a la primera posició en les llistes del Billboard en l'apartat àlbums de rock. Tots els discos de Amos Lee s'han publicat a través del segell Blue Note.Amos Lee
Joni Mitchell - Blue Motel Room 1976
Aquest tema us ho he extret del LP "Hejira" que Joni Mitchel va editar el 1976 i que és un dels seus millors discos. En realitat la cantant, guitarra, compositora i també pintora canadenca Joni Mitchel es diu Roberta Joan Anderson i va néixa el 7 de novembre de 1943, a Alberta, però triomfà en l'escena folk de Nova York a finals dels 60 i durant els 70. Joni Mitchell és l'autora de la cançó "Woodstock" que va ser sintonía del famós festival i va tornar a ser un èxit en la versió de Crosby, Stills, Nash and Young. En els 70 la seva música es va anar decantant des del folk original cap el pop-jazz, aquest disc és d'aquest període i va comptar amb Jaco Pastorious (1 de desembre de 1951 – 21 de setembre de 1987) al baix. En aquesta gravació destaca la guitarra tocada per la pròpia Joni Mitchel.Joni Mitchell
Eva Cassidy – Time after time 2004
Eva Cassidy ha estat considerada una de les millors veus del panorama musical nord-americà, malgrat la seva curta carrera discogràfica i al fet que mai va voler gravar les seves pròpies composicions. Eva Cassidy va néixa a Oxon Hill, Washington DC, el 2 de febrer de 1963 i va morir en Bowie, Maryland, un 2 de novembre de 1996, amb tan sols 33 anys d'edat a causa d'un càncer de pell. Eva Cassidy només va gravar tres discos, però després de la seva mort s'han anat editant discos seus per un tub, de fet té editats horas d’ara 11 discos. L'àlbum "Songbird" que es va publicar el 1993 i va ser el seu disc póstum, va superar el milió de discos venuts, només a Anglaterra i va ser Disc d'Or als Estats Units. Aquest tema va donar títol a una d'aquestes recopilacions pòstumes de Eva Cassidy que es va publicar el 2004. "Time After Time" és una balada escrita per la menudeta cantant Cyndi Lauper i Rob Hyman, guitarrista de The Hooters, per a l'àlbum debut com a solista de Cyndi Lauper, titulat "She's So Unusual" i va ser el seu segon senzill. La cançó ha estat utilitzada fins i tot en un capítol dels Simpson on sortia la Cyndi Lauper, a sota vereu una instantàniaEva Cassidy
Mark Knopfler - Going home (Theme from local Hero film) 1983
"Local Hero" és una d'aquestes pel.lícules que avui en dia es recorden només per la seva extraordinària banda sonora, que ha estat un dels millors discos de Mark Knopfler en solitari. Aquest és el tema central i possiblement el millor de l'àlbum i l'utilitzarem avui per tancar Un Toc de Rock per avui. Una cançó "in crescendo" d'una qualitat extrema que jo feia servir com a música de fons quan feia el programa "El Sendero a lo Desconocido", dedicat a la parapsicologia, a Antena 3 de Ràdio. I es que jo també havia fet d'Iker Jiménez, es clar que era 1984 i no se si Iker havia nascut ancara. El guitarrista, cantant i compositor escocès Mark Freude Knopfler que va ser líder del mític grup Dire Staits, una de les millors bandes britàniques del anys 80, va néixa a Glasgow, Escocia, el 12 d'agost de 1949 i l'escoces Mark Knopfler està considerat com un dels millors guitarres del món.Caràtules del LP i el single on es trovaba aquesta
cançó, a sota Mark Knopfler
Avui tancarem amb una altra frase de l'escriptor i poeta irlandès Oscar Wilde (16 octubre 1854 - 30 de novembre de 1900), un home que va reconèixa la seva homosexualitat en l'època victoriana amb el que això representava i que va dir:
"Els homes casats són horriblement avorrits quan són bons marits i abominablement presumits quan no ho són"
Ens tornarem a trovar al proper programa de Un Toc de Rock, des de les sintonies d’Altafulla Ràdio i Ona La Torre, fins llavors porteu-se bé.
Mario Prades
0 comments:
Post a Comment