Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Es posa el sol en un dia ennubulat (Foto: Mario Prades)
Avui començarem el nostre viatge musical per la història del rock, a principis dels anys seixanta. us porto uns quants clàssics que van ser, molts d’ells, número U i ara que em fixo en la selecció musical, no hi ha cap novetat, mira que bé, o mira que malament, segons es miri. Per tant obrim la barraqueta d'Un Toc de Rock amb un grup femení de doo wop, encara que molts les etiqueten com soul i una cançó que ha estat multiversionada, fins i tot la van gravar The Beatles i que ens parla d'un empleat del servei de correus que no porta la carta esperada per una núvia enamorada que té al seu promès lluitant al front. Que consti que la meva cosina Glòria P Gsell, la nord-americana, sempre em deia: "No hi ha notícies... bones notícies" Benvinguts a Un Toc de Rock
The Marvelettes - Please Mr Postman 1961
Aquesta cançó va ser el single de debut del grup vocal nord-americà The Marvelettes format el 1960 per Katherine Anderson, Anne Bogan, Juanita Cowart, Gladys Horton, Georgeanne Tillman i Wanda Young en Michigan i que es va desfer el 1970. Van gravar per al segell Tamla Motown, encara que elles sempre es van inclinar més cap al pop que el soul habitual en el segell. The Marvelettes van col.locar altres singles en les llistes d’èxits, entre ells "Playboy", "Too Many Fish in the Sea", "Twistin 'Postman" i "Beechwood 4-5789", però van tenir canvis constants en el grup en què es comptabilitzen 5 formacions diferents. 
El single amb "Please Mr Postman" va ser número U al Billboard a finals del 61 i va ser composada per Dobbins - Garett - Brianbert, si bé en la versió de The Beatles el 1963, on la veu solista va ser John Lennon, consta Brian Holland com a compositor. A partir de 2006 en el saló de la Fama dels Compositors consten com a autors de la cançó "Please Mr Postman" el tàndem Holland, Bateman i Gorman. El grup d'acompanyament de The Marvelettes en aquest tema va ser The Funk Brothers, on trobàvem a un jove Marvin Gaye a la bateria, James Jamerson al baix i com a veu solista a Gladys Horton (a la foto) que va morir el passat 26 de gener de 2011, als 65 anys de edat. Altres destacables versions de la cançó les van realitzar The Carpenters, Helen Shapiro i els britànics The Saturdays. 
The Shrirelles - Dedicated to the One I love 1961
The Shrirelles van ser un grup vocal creat el 1958 i que es va mantenir en actiu fins 1982 i al costat de Martha and The Vandellas, foren les bandes vocals femenines més populars de la seva època. Integraven The Shirelles les cantants Doris Coley, Addie Harris, Beverley Lee i Shirley Owens. Aquest tema va ser cara A d'un single que van publicar el 1961 amb "Look a Here Baby" a la B. El senzill va arribar al lloc 81 en les llistes del Billboard i va estar composada per Lowman Pauling i Ralph Bass. El tema va ser recuperat per The Mamas & The Papas que la van pujar a la segona posició el 1967 i la seva versió es va incloure a la pel.lícula "La Bella i la Bèstia". Bernadette Peters va tornar a posar-la a les llistes el 1981 i el 1994 va ser el britànic Bitty McLean, mentre que en el 96 ho va fer Linda Ronstadt, però s'han fet moltes més versions. 
Paul & Paula - Hey Paula 1963
Aquest tema va ser el gran número U del duet texà Paul & Paula que en realitat es deien Ray Hildebrand, nascut el 21 de desembre de 1940 i Jill Jackson que va néixa el 20 de maig de 1942 i van ser un dels duos noi / noia que millor van funcionar comercialment. "Hey Paula" va ser el seu gran èxit i el seu single de debut, publicat el 1963 i va pujar al número U de les llistes americanes. Un altre dels seus hits destacables és "Young Lovers" també de 1963, però "només" va arribar a la sisena posició. En total van gravar tres LP's, l'últim el 1964 i el segon a l'any anterior, encara que és un disc de nadales, però hi ha dos recopilatoris dins de la discografia oficial de Paul & Paula, un del 65 i el segon editat l'any 2000.Paul & Paula
Jane Morgan – The day that rains came down
La cantant i actriu Jane Morgan es diu en realitat Florence Catherine Currie i va néixa el 3 de maig de 1924 a la ciutat de Newton, Massachusetts. Jane Morgan va començar sent una cantant de festes per pagar-se els estudis a l'acadèmia musical novaiorquesa Juilliard i va ser contractada per actuar periòdicament al Roseland Ballroom de Manhattan, fins que la va descobrir el director d'orquestra Art Mooney que va ser qui la va batejar com Jane Morgan. El 1948 i amb l'Orquestra de Arty Mooney van ser contractats per el gran violinista i director Bernard Hilda per 
actuar a París i allí va començar l'enlairament de Jane Morgan acompanyada per Bernard Hilda i el seu violí gitano. Aconseguint gràcies al seu domini del francès i l’italià el seu propi show de televisió i el seu primer disc. Jane Morgan va ser considerada, per la seva elegància, una de les cantants més ben vestides del món. A partir de 1952 es va dedicar a ser profeta a la seva terra i va funcionar comercialment a Canadà i Estats Units. El seu estil no és una cosa extraordinària, practicava una línia melòdica molt llarga amb frasejos molt elegants, que barregen passatges lírics amb melodies allargades, amb un elegant so, una cosa típica en els estudiants de la Juilliard. Més o menys com els músics que surten del Taller de Músics que per molt que sàpiguen tocar, tots sonen igual. Aquest tema va ser recuperat en un disc de "Cançons preferides" i va ser èxit en la veu de Petula Clark.Jane Morgan uns quans anys despres d'aquesta gravació
Louise Tucker - Midnight blue 1982
"Midnight Blue" va ser un projecte de Charlie Skarbek i la mezzosoprano anglesa Louise Tucker de 1982. L'àlbum va vendre set milions de còpies, i reeditat en versió CD el 1990 i el tema que la donava títol és el que escoltem ara a Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Curiosament i malgrat que el disc va sonar i molt en les emissores comercials, els resultats de venda no van ser igual de satisfactoris a Espanya, on el disc va ser publicat per Ariola. Louise Tucker va néixa el 1956. "Midnight blue" és la variació d'una composició de Beethoven arreglada pel compositor i productor Charlie Skarbek que també és l'autor de l'himne de la Copa del Món de Rugbi, crec que de 1991. Va ser produït per Tim Smith i el propi Charlie Skarbek.
Louise Tucker
Giorgia - Tell me why 1986
La cantant italiana Giorgia va néixa a Roma, el 26 d'abril de 1971. Aquest tema que es va publicar en versió maxi-single, va ser el seu disc de debut, tant a Espanya com al seu país i es trobava en el seu primer LP "Giorgia" que no es va publicar fins 1994. És una cançó pop molt rítmica i concebuda per a les discoteques, lluny del seu estil habitual i va ser produït per Peter E. Luedemann i Mauro Paoluzzi. En la seva carrera destaca el duet realitzat amb Andrea Boccelli del tema "Viu per ella" que al nostre país va interpretar el tenor al costat de Marta Sánchez. Giorgia va començà a funcionar comercialment quan va guanyar el Festival de Sanremo el 1993 amb "I poi". De fet en la seva carrera destaquen els seus duets, havent gravat amb cantants importants, entre ells i a part d'Andrea Boccelli, es troben Ricky Fanta, Ronan Keating, Ray Charles, Gianna Nannini, Herbie Hancock, Elton John i Luciano Pavarotti.Giorgia i Andrea Boccelli
Twiggy - Feel emotions 1985
Twiggy va ser la model anglesa més famosa de la història moderna. El seu rostre angelical li va brindar portades de revistes i va fer que fos imitada per la joventut dels seixanta, i es va convertir en una icona de la segona meitat dels seixanta, malgrat la seva primesa extrema que avui diríem que fregava l'anorèxia, encara que en aquelles èpoques ni sabíem que era això, nosaltres ens limitàvem a dir que estava més prima que un fideu i que com et abracés fort podies clavar-te un os. Però Twiggy va ser la musa 
de la dissenyadora britànica Mary Quant per a la minifaldilla, un dels millors invents dels 60. En els 80 va gravar uns quants discos que la veritat van passar amb més pena que glòria, encara que aquest que us porto avui a Un Toc de Rock es pot escoltar. 
Va ser publicat pel segell anglès Arista, tot i que Ariola, el seu distribuïdor a Espanya, no va voler publicar-lo en dubtar de les seves possibilitats comercials. Aquesta és la còpia que van enviar a Ariola i que aquests van rebutjar i que per pura casualitat va arribar a les meves mans al costat de força material rebutjat. El single va ser produït per Tim Smith i Charlie Skarbek, els mateixos que van produir a Louise Tucker i el seu "Midnight blues" i es va publicar el 1985. Twiggy es diu en realitat Lesley Lawson i va néixa a Londres el 19 de setembre de 1949. Es recordarà a aquesta petita model per la seva imatge característica, pèl curt, ros i engominat, la seva curta estatura ja que no arriba al metre setanta i els seus vestits curts, minifaldilles de Mary Quant, ulleres grans, pestanyes postisses, ulls molt maquillats i mitjes a l'alçada dels genolls, a ratlles i de colors cridaners. I si mireu les fotos veuren que era de Castelló de la "Plana".
Twiggy, una model seca com un fideu
Linda Kendrick - Sympathy for the Devil 1974
Poc us podré dir d'aquesta cantant, Linda Kendrick que jo juraria és britànica ja que va gravar per al segell Pye que era anglès, entre altres artistes de Pye estaven Status Quo. Es tracta d'una bona versió del "Sympathy for the Devil" del tàndem Mick Jagger i Keith Richard i va ser un gran èxit en la interpretació que van realitzar els Rolling Stones, si bé la versió de Linda Kendrick, encara que en una línia més comercial, no desmereix en res. La veritat és que la cançó la va compondre només Mick Jagger que es va inspirar en la novel.la de Mikhaïl Bulgàkov "El mestre i Margarita", que va arribar a les seves mans a través de la seva girl-friend per aquella època, l'actriu i cantant Marianne Faithfull. Aquest tema es va publicar en single el 1974 i va ser produït per Lynton Guest i Jimmie Edwards que també van produir al grup Rose i a Paul King, entre molts altres. Al piano col.labora el propi Lynton Guest i Steve Holley a la bateria i que havia tocat amb Elton John i Els Wings de Paul McCartney i que després s'uniria a la banda d'Ian Hunter, a més de comptar amb els cors de The London Bach Choir. Linda Kendrick de 1966 a 1978 va publicar vuit singles. 
The Pretenders – My Baby 1987
The Pretenders, la banda liderada per la cantant britànica Chrissie Hynde (a la foto) va publicar el single "My baby" el 1987, amb "Room full of mirrors" a la cara B i que era una composició de Jimi Hendrix. The Pretenders va ser creat per la compositora, guitarrista i cantant Chrissie Hynde, el guitarrista James Honeyman-Scott, el baixista Pete Farndon i el bateria Martin Chambers. Honeyman-Scott va morir el 16 de juny de 1982, tan sols dos dies després que Farndon fos expulsat de la banda. El guitarrista va ser trobat mort per aturada cardíaca a casa d'un amic, a causa d'una sobredosi de cocaïna. Mesos més tard va morir també Pete Farndon que es va ofegar a la banyera després injectar-se heroïna i perdre el coneixement, el 14 d'abril de 1983. 
El single es va extreure del LP "Get close" publicat el 1986 i Pretenders eren en aquest enregistrament, a més de Chrissie, Robbie McIntosh (guitarra) i Blair Cunningham (bateria) que havien tocat amb els Wings de Paul McCartney, al costat de T. M. Stevens (baix) i Bernie Worrell (teclats), junt a un munt de músics que van col.laborar en els diferents temes, gairebé tots ells compostos per la cantant, de nom complet Christine Ellen Hynde, nascuda el 7 de setembre de 1951 a Akron, Ohio , Estats Units. Va ser un dels testimonis de la 
Massacre de la Kent State, succés ocorregut a la Universitat de Kent, Ohio, en un enfrontament entre estudiants que es manifestaven contra la intervenció militar a Camboia i membres de la Guàrdia Nacional que van disparar indiscriminadament contre els manifestans el dilluns 4 de maig de 1970 i van morir quatre estudiants i nou van quedar malferits, un d'ells va patir paràlisi permanent. Centenars d'universitats, escoles i instituts van promoure una vaga estudiantil, tancant els centres educatius, en protesta per aquesta matança. El 1973 Chrissie es va traslladar a Londres i sembla que va tenir una relació sentimental amb Sid Vicius dels Sex Pistols. La cantant i guitarra va tocar amb The Clash en la seva primera gira. Activista feminista, convençuda vegetariana i clarament en contra de les drogues, una vegada va manifestar: "Jo estic a favor de legalitzar la marihuana i no em faria res que els jonkies poguessin consumir de manera controlada si amb això es disminueix la criminalitat. Però les drogues és un tema que no em va i en el qual no entro. És com la carn: és legal, però a mi menjar-ne em sembla negatiu".
El single es va extreure del LP "Get close" publicat el 1986 i Pretenders eren en aquest enregistrament, a més de Chrissie, Robbie McIntosh (guitarra) i Blair Cunningham (bateria) que havien tocat amb els Wings de Paul McCartney, al costat de T. M. Stevens (baix) i Bernie Worrell (teclats), junt a un munt de músics que van col.laborar en els diferents temes, gairebé tots ells compostos per la cantant, de nom complet Christine Ellen Hynde, nascuda el 7 de setembre de 1951 a Akron, Ohio , Estats Units. Va ser un dels testimonis de la 
Massacre de la Kent State, succés ocorregut a la Universitat de Kent, Ohio, en un enfrontament entre estudiants que es manifestaven contra la intervenció militar a Camboia i membres de la Guàrdia Nacional que van disparar indiscriminadament contre els manifestans el dilluns 4 de maig de 1970 i van morir quatre estudiants i nou van quedar malferits, un d'ells va patir paràlisi permanent. Centenars d'universitats, escoles i instituts van promoure una vaga estudiantil, tancant els centres educatius, en protesta per aquesta matança. El 1973 Chrissie es va traslladar a Londres i sembla que va tenir una relació sentimental amb Sid Vicius dels Sex Pistols. La cantant i guitarra va tocar amb The Clash en la seva primera gira. Activista feminista, convençuda vegetariana i clarament en contra de les drogues, una vegada va manifestar: "Jo estic a favor de legalitzar la marihuana i no em faria res que els jonkies poguessin consumir de manera controlada si amb això es disminueix la criminalitat. Però les drogues és un tema que no em va i en el qual no entro. És com la carn: és legal, però a mi menjar-ne em sembla negatiu".
Chrissie Hynde al front dels Pretenders
David Cassidy - The last kiss 1985
Des de l'àlbum "Romance" editat per David Cassidy el 1985 i que va ser produït per Alan Tarney, us porto aquest tema, publicat en single el mateix any i que va arribar al lloc 6 a les llistes i en la gravació hi va col.laborar també George Michael. El cantant, actor, compositor i guitarra David Cassidy va néixa a Nova York el 12 d'abril de 1950 i es va convertir en famós en ser un dels protagonistes de la sèrie de televisió "The Partridge Family", una família de ficció on tots cantaven en cada episodi i amb l'actriu Shirley Jones en el paper de mare, David en el rol de fill gran i que estava inspirada en un grup familiar real, The Cowsills. I si bé David Cassidy es va fer famos en aquest paper, ell ja havia intervingut en alguns musicals de Broadway.Uns quans anus de diferencia entre les dues fotos
Prince & The Revolutions - Purple rain 1984
Per The Revolutions van passar grans cantants femenines fent cors que després van tenir bones carreres en solitari, entre elles destaquen Sheila E, Carmen Elektra, Lisa Coleman i Vanity 6. Prince funcionar amb aquest grup de 1984 a 1987, després començaria en solitari i més tard va arrivar tot el rotllo dels canvis de nom passant a ser un símbol ja que no volia que el seu nom es pronunciés, tot aixó un cúmul de ximpleries egocèntriques d'aquesta cantant i guitarra de Minneapolis, Minnesota, nascut el 7 de juny de 1958 i que des del principi va voler emular i imitar, fins i tot físicament, a Jimi Hendrix. El LP, el sisè disc de Prince & The Revolutions, al que aquest tema donava títol, es va publicar el 1984 i va vendre més de 13 milions de discos només als Estats Units, sent nombre U indiscutible i aconseguint 2 Grammy. Era la banda sonora del film "Purple rain" que va recaptar més de 80 milions de dòlars en taquilla i l'àlbum ha estat 13 vegades Disc de Platí i també Disc de Diamant. De fet la cançó "Purple rain" és el millor tema en la carrera de Prince.
Trevor Herion - Kiss on no return 1983
El cantant irlandès Trevor Herion, va néixa el 1959. Va començar el 1979 com a cantant del grup The Civilians, en una línia gairebé punk i que van publicar dos singles i després a The Fallout Club, grup on va coincidir amb el teclista Thomas Dolby, de qui es va fer molt amic i va col.laborar amb ell en diverses ocasions. The Fallout Club va ser un grup més new romantic i techno-pop que va arribar a publicar tres singles. "Kiss Of No Return", aquesta preciosa cançó que compta amb una bona melodia, va ser el single de debut de Trevor Herion i a Anglaterra es va publicar el 1982, però a Espanya, Ariola no el va editar fins a un any més tard. Va estar produït per Mike Howlett, un home conegut pels seus treballs amb OMD i A Flock Of Seagulls entre altres, que va incloure uns bons arranjaments d'acordió i percussió que en la gravació va tocar Thomas Dolby. El 1983 apareix "Beauty Life", el seu únic LP, però va resultar un fracàs, la qual cosa li va provocar una forta depressió. Trevon Herion es va suïcidar l'1 d'octubre de 1988, comptava 29 anys d'edat.
A dalt The Civilians, abaixTrevor Herion
i a sota veurea a Thomas Dolby
Lionel Richie - Say you, say me 1985
Una altra bona banda sonora va ser la de la pel.lícula "White nights" que a Espanya es va traduir com "Nits de sol", un drama moralista sobre la vida darrera del teló d'acer protagonitzada pel ballarí rus Mikhail Baryshnikov i l'actor de color Gregory Hines que curiosament es troben en bàndols diferents dels lògics, el rus ha fugit a Amèrica i el nord-americà ho ha fet a Rússia, on resideix quan a causa d'una avaria, un avió comercial aterra a Rússia... bé, és una gran pel lícula i us recomano veure-la. D'aquesta banda 
sonora us extraiem el tema de Lionel Richie que havia estat cantant de The Comodors abans de llançar-se en solitari i que es va publicar en single el 1986. Aquest tema ha estat, al costat de "Hello", un dels més importants en la carrera d'aquest cantant de color amb el que avui tanquem Un Toc de Rock, el nostre viatge musical per la nostra banda sonora. El cantant i també actor Lionel Richie va néixa el 20 de juny de 1949 a Tuskegee, Alabama. Amb aquesta cançó que escoltem ara va guanyar l'Oscar de l'Acadèmia en la categoria Millor Cançó i va estar cuatre setmanes al primer lloc de les llistes del Billboard. Lionel Richie va ser un dels promotors de la campanya benèfica "USA for Africa" i és co-autor amb Michael Jackson de la famosa cançó "We are the world" que es va publicar el 1985.
Arriba l’hora dels adeus. La frase d'avui la va dir Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu i Senyor de la Brède (18 gener 1689 - 10 de febrer de 1755), cronista, pensador i polític francès que va expressar:
"Feliç el poble que la seva història és
llegeix amb avorriment"
Fins al proper programa, passe-ho be.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
