Un Toc de Rock programa 15-03-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen   d'un enllaç  per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

The Fiske Theatre a Oak Grove, Louisiana

Fa una o dues setmanes, vaig tancar un dels programes d'Un Toc de Rock escoltant a un gran guitarrista i compositor nord-americà, Tony Joe White. Doncs bé, avui començarem escoltant una altra vegada a aquest gran músic, bon cantant i molt millor compositor que ens parlarà de les coses que es poden fer i que passen un dissabte a la nit a la ciutat d'Oak Grove, a Louisiana. La veritat és que hem de tenir en compte tot el que diu ja que parla amb coneixement de causa, de fet ell va néixa a Oak Grove.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Tony Joe White – Saturday night in Oak Grove 1973/1993

És Tony Joe White, tot un veterà. A la seva tasca musical destaca la seva feina com a compositor sobre tot. Les seves cançons han estat èxit en veus com Elvis Presley, Glenn Campbell, Ray Charles, Tennessee Ernie Ford, Aaron Neville, Brook Benton i tants d'altres, tot i que havent-les gravat ell també, en la seva pròpia versió mai han assolit els primers llocs de cap llista. Tony Joe White va néixa a Oak Grove, Louisiana, el 23 de juliol de 1943. La cançó que escoltem per obrir el programa d'avui de Un Toc de Rock us l'he extret d'un recopilatori "The best of Tony Joe White" publicat el 1993, si bé aquest tema es va incloure en el LP "Homemade Ice Cream" de 1973. Va ser el seu sisè disc i va estar produït per el mateix Tony Joe White junt a Tom Dowd. Els músics que van participar en la gravació van ser, a més de Tony a la veu, guitarra i harmònica, Reggie Young guitarra, David Briggs al piano i orgue, Norbert Putnam al baix i amb la bateria estava Kenny Malone.

Tony Joe White

  

The Foundations – Build me up buttercup 1968

Van ser una nombrosa banda de soul britànica amb components procedents de Sri Lanka i les Antilles britàniques, al costat de anglesos. Funcionaren de 1967 a 1971. I això si, pel grup van passar músics sense parar. "Build me up Buttercup" es va publicar en single amb "New Direction" a la cara B, el 1968 i va aconseguir la segona posició en el Regne Unit i la tercera als Estats Units. Va ser escrit per Macaulay al costat de Mike D'Abo que era el cantant de Manfred Mann. Va ser el primer grup multiracial en tenir un número U en el Regne Unit en la dècada dels 60. El tema es trobava en els seus segon LP titulat "Rocking the Foundations". El cantant en aquest disc és Clem Curtis: nascut el 28 de novembre de 1940 a Trinitat. El seu primer èxit va ser "Baby Now That I'vés Found You" que va aconseguir el primer lloc a Anglaterra, però es va quedar en el desè als Estats Units. A partir de 1971 van passar a ser Clem Curtis & The Fundations i van seguir fins a mitjans de 1977. 

Clem Curtis

The Four Tops – Reach out I’ll be there 1966

Una de les millors bandes vocals de soul als Estats Units van ser The Four Tops que van treballar per al segell Tamla Motown, sent un dels seus grups pioners, de fet van començar el 1954, peró ells van aconseguir l'aplaudiment popular gràcies a aquest tema que els va catapultar a les llistes de tot el món, si bé en un principi van gravar per altres segells. "Reach out I'll be there" va ser número U als Estats Units i també a mig món. Originalment es van cridar The Four Aims, però el 1956 van canviar el seu nom a The Four Tops per evitar ser confosos amb els Ames Brothers. Aquest mateix any van gravar el seu primer single "Kiss Me Baby", amb Chess Records. Van gravar també amb Red Top, Columbia Records i Riverside Records, per signar contracte amb Tamla Motown el 1964, mantenint-se en el segell fins a 1972. Inicialment integraven el grup Levi Stubbs que era cosí de Jackie Wilson i germà de Joe Stubbs de The Falcons la banda on havie militat Wilson Pickett, al costat de Abdul "Duke" Fakir, Renaldo "Obie" Benson i Lawrence Payton. "Estén els teus braços" va ser una composició del tàndem Holland-Dozier-Holland, principals compositors del segell. Benson va morir d'un càncer l'1 de juliol de 2005, Payton va morir el 20 de juny de 1997 i Stubbs ens va deixar el 17 d'octubre de 2008.

 

The Four Tops

The Bishops – Nothing I can do or say

Aquesta bona banda britànica està carregada de canya i la banda dels germans Bishop, integrada per Mike, Pete i Alex Bishop, al costat de Chris McConville, arriben ara a Un Toc de Rock dieu-nos “Res que puguis fer o dir” i que es trobava en el seu segon i últim disc fins ara, editat el 2009 i titulat "For Now", si bé el 2010 van treure al carrer un EP sota el títol genèric "Sojourner". Que és el primer en el què intervé Alex Bishop que es va incorporar al grup el novembre del 2009. Per tant en aquest tema que escoltem avui a Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, es presenten en format tercet.

 

The Honeybus – For where have you been 1972

La banda britànica The Honeybus es van crear l'abril del any 1967 a la ciutat de Londres i van estar en actiu fins a 1973. El seu primer hit va ser "I Ca't Let Maggie Go" que es va publicar el 1968. Pel grup van passar Pete Dello, Ray Cane, Colin Hare, Pete Kircher, el guitarra Jim Kelly que va morir el 26 de desembre de 1995 i Lloyd Courtenay. Aquest tema que us porto era una cara B i es trovaba en un single amb "She Is The Female To My Soul" a la cara A i que The Honeybus van publicar el 1972.

 

Sinëad O’Connor – Nothing compares 2U

La majoria vem descobrir a la cantant irlandesa amb aquesta cançó que no era seva, va ser composta per Prince que ja l'havia gravat abans, però la versió que va realitzar Sinëad O'Connor va ser genial i eclipsà la del seu autor. Es trobava al LP "I Do Not Want What I Haven't Got", el seu segon disc publicat el 1990 i que va superar les 7 milions de còpies venudes. El single va ser número U als Estats Units, Anglaterra i en gairebé tot el món. Prince va compondre aquesta cançó dedicada a l'actriu Susannah Melvoin, el 1985 i es troba en el lloc 60 entre les 500 millors cançons del món, segons la revista Rolling Stone. La polèmica cantant Sinëad O’Connor va néixa a Dublín el 8 de desembre de 1966. Durant un temps es va fer "sacerdot" d'una església independent irlandesa i va passar a anomenar-se Mare Bernadette Mary, quan li van buidar les butxaques va tornar a la música. Hi ha molt a parlar sobre Sinëad O'Connor, per les seves extravagàncies i les seves polèmiques declaracions i actuacions, però això ho deixarem per a la "especialitzada" premsa del cor. L'única cosa que us aclariré és que quan va signar contracte amb la discogràfica lluïa una llarga cabellera que unit a la seva cara angelical van fer crear il.lusions als de la casa de discos i preparar un llançament en pla "noia maca que a més sap cantar bé". Es clar que la noia maca, abans de començar les sessions fotogràfiques es va passar per la "pelu" i es va fer rapar el cap. Després va sortir el LP "The lion and the Cobra" (1987).

Sinëad O’Connor

Giorgia – I poi 2002

Quan fa unes setmanes escoltarem al tenor italià Andrea Bocelli interpretant "Vic per ella" us vaig comentar que originalment la va gravar amb la cantant italiana Geòrgia. Avui escoltarem a aquesta bona cantant que és pràcticament desconeguda a Espanya amb aquest tema extret del recopilatori "Greatest Hits Le cose non vanno mai come credi" de 2002. Es diu Giorgia Todrani i va néixa a Roma, el 26 d'abril de 1971. Té una important carrera al seu país i una extraordinària veu que ens mostra en aquest tema titulat "Entonces". Té gravats duets, amb cantant importants, entre ells i a més de Andrea Bocelli, amb Ricky Fanta, Ronan Keating, Ray Charles, Gianna Nannini, Herbie Hancock, Elton John i Luciano Pavarotti. Va començar el 1994 i segueix en actiu.

 Giorgia i Andrea Boccelli

Procul Harum – A whiter shade of pace 1967

Aquesta cançó es va publicar el 12 de maig de 1967 i va ser el debut i triomf d'aquest grup de rock britànic, a cavall entre el rock i el simfonisme creada per Gary Brooker que procedie de The Paramounts, al costat de Keith Reid, Mattew Fisher, Ray Royer, David Knights i el bateria d'estudi Bill Eyden. Junts van gravar "Amb la seva blanca pal.lidesa", una de les grans cançons de la història i que al costat de "Homburg" són els millors temes en la carrera de Procul Harum, tot i ser un grup que es va mantenir en actiu i gravant fins al 1997 . "A white shade of pace" va comptar amb l'enginyer de so Keith Grant i el productor Denny Cordell. Va ser número U en Anglaterra el 8 de juny de 1967 i va estar sis setmanes en llistes, mentre que als Estats Units va aconseguir el vuitè lloc. Va estar composta per Gary Brooker, Keith Reid i Matthew Fisher.

 

Procul Harum

Paul Young – Every time do go away 1985

"Cada vegada que t'allunyes" és una de les grans cançons del cantant britànic Paul Young, nascut el 17 de gener de 1956 a Lutton. El 1991 va cantar a duet amb Zucchero "Senza una Donna" que també va ser gran un èxit d'aquest home que a més de cantar, toca el baix i la guitarra. Aquesta cançó es va publicar en single el 25 de febrer de 1985, estava inclosa en el seu LP "The Secret of Associations" que es va publicar el 25 de març i va ser Doble Platí a Anglaterra i Disc d'Or a Amèrica i el single va arribar a la primera posició als Estats Units i la quarta a Anglaterra. Estava composta per Daryl Hall que ja la va gravar en el doble en directe "Live at the Apollo", amb el duet del qual formava part Hall & Oates, al costat de David Ruffin i Eddie Kendrick, components de The Temptations.

Beyonce – At last 2008

Des de la banda sonora del film "Cadillac Records" us porto a Beyonce interpretan de forma extraordinària aquesta versió del clàssic de Etta James, paper que ella interpreta en la pel.lícula que a més va ser produïda per ella. Leonard Chess va entendre a Etta James com una cantant de balades amb un potencial per al blues, va innovar el concepte de R & B i en la gravació original d'aquest tema per l’Etta, feta el 1961, va fer que la acompanyés una orquestració de violins al enregistrament d'aquesta cançó i "Trust in me". Beyonce fa una bona interpretació tant com a actriu, com a cantant, de l’Etta James. El seu nom complet és Beyonce Giselle Knowles i va néixa el 4 de setembre de 1981 a Houston, Texas. Va començar formant part del grup Destiny's Child, al costat de Kelly Rowland i Michelle Williams. "Cadillac Records" es va estrenar el desembre del 2008 i era la història, molt romàntica i novelada, del segell Chess Records, amb els actors Adrien Brody i Jeffrey Wright, a part de Beyonce.

   

Beyonce

Rufus & Carla Thomas – Night time is the right time 1964

Dues generacions del soul s'uneixen en aquest enregistrament. Pare i filla demostren que la música ha tingut bona continuïtat, Rufus Thomas, Jr (Cayce, Mississippi, 27 de març de 1917 - Memphis, Tennessee, 15 de desembre de 2001) i Carla Thomas (Memphis, Tennessee, 21 desembre 1942 ) que va ser nomenada La reina del Soul de Memphis i te gravats 12 àlbums. Aquest tema es trobava en el LP "The best of Rufus Thomas" obrint la primera cara, però originalment es va publicar el 1964 en format single, amb "Cause That's Really Some Good" a la cara A. Junts van gravar tres singles entre 1962 i 1966.

Rufus y Carla Thomas. Abaix Carla i a sota el seu pare

Otis Redding – Try a little tenderness 1966

Otis Redding va ser el Rei del Soul, però també el van anomenar Mr Pitiful. Nascut a Geòrgia el 9 de setembre de 1941, va morir en un accident d'aviació a Madison, Wisconsin, el 10 de desembre de 1967, al costat de diversos components de la seva banda d'acompanyament The Bar-Keys, quan només tenia 26 anys d'edat. De fet del grup The Bar-Keys només es van salvar James Alexander i Ben Cauley. Curiosament el major èxit de la seva carrera va ser el single "Sittin 'on the dock of the bay" que ja havia gravat abans de morir, però que es va posar a la venda un mes després de l'accident. Va ser el seu disc pòstum. Els seus començaments també són molt interessants ja que va començar acompanyant a Johnny Jenkins i en una sessió d'enregistrament per a la Stax, quedaven diverses hores lliures i estaven pagades, el productor Jim Stewart (co-propietari de Stax) va decidir que podien aprofitar-se, sense cap cost, per que Otis Redding gravés dos temes, un d'ells va ser "These Arms Of Mine", el seu primer èxit. La seva veu passava de ser acariciadora i vellutada a fort i punyent, això li va donar una amplitud de registre que el va convertir en el que va ser, un Rei. El tema que escoltem “Try a little tenderness”, es va publicar en single el desembre de 1966 i va aconseguir el lloc 26 en les llistes de pop i el 12 a la de R & B, als Estats Units, a Anglaterra va arribar al lloc 23.

 

Otis Redding

Taj Mahal – Father on down the road 2000

Des del CD "Best of Private Years" editat el 2000, us porto aquest excel.lent tema interpretat per Taj Mahal, aquest cantant i guitarrista de color al qual vaig descobrir quan es va incloure un tema seu en el doble recopilatori, venut a preu de senzill "Llena tu cabeza de rock", el 1969. El seu veritable nom és Henry Saint Clair Fredericks i va néixa a Nova York el 1942. Taj Mahal és un gran multiinstrumentista i a més de la guitarra, toca piano, baix, orgue, mandolina, violoncel, saltiri, flabiol, harmònica, kalimba, vibràfon, dobro i més coses. Durant un breu període, el 1971, va col.laborar amb la banda de jazz-rock catalana Om en la seva segona formació, integrada també per Toti Soler, Jordi Sabatés, Peter Hodgkinson, Manolo Elías, Martí Soler, Tim Hodgkinson i Paul Stocker.

 

Eric Clapton – Tears in heaven 1992

Algú em va preguntar, no se si com a pregunta trampa o no ja que donava una dada errada Quin guitarrista havia perdut un fill de 5 anys en un gratacels? Bé la resposta és òbvia, si tenim en compte que el nen no tenia 5 anys, quan va caure des del pis 53, comptava quatre anys d'edat. Es tracta d'Eric Clapton. El 20 de març de 1991, el seu fill Conor amb quatre anys d'edat, va morir en caure d'un gratacels de Nova York, on estava amb la seva mare. El dolor per la mort del seu fill de forma tan tràgica, el reflexteix Eric Clapton en el tema que escoltem avui a Un Toc de Rock, "Tears in Heaven", que va escriure 9 mesos després junt amb Will Jennings. La cançó apareix primer a la banda sonora de la pel.lícula "Rush" i després en el seu àlbum de 1992 "Unplugged", pel qual va rebre sis Grammy en 1993, entre ells el de Millor àlbum de l'any i Millor cançó de rock de l'any. "Llàgrimes al cel" va arribar al segon lloc del Billboard en les llistes de l'any i es va mantenir tres setmanes en el primer lloc. Ocupa la posició 353 de les 500 millors cançons de tots els temps segons la revista Rolling Stone. Començar els 90 va ser tràgic per Clapton ja que el 27 d'agost de 1990, el seu company Stevie Ray Vaughan, amb el que estava de gira, i dos dels seus tècnics de la maieixa gira van morir en un accident d'helicòpter i allò va afectar a Eric Clapton (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30 de març de 1945), després arribaria la mort del seu fill. La veritat és que jo crec que un pare no ha de sobreviure a un fill, tot i que la vida sempre segueix.

Eric Clapton

Harry Nilsson – Without you

Curiosament en la carrera d'aquest bon cantant i compositor, Harry Nilsson Edward III (15 de juny de 1941, Brooklyn, Nova York, 15 de gener de 1994, Agoura Hills, Califòrnia) el seu gran hit "Without You", no era una cançó seva, va ser composta pel grup britànic Badfinger que la van gravar abans que ell. Un altre dels seus èxits va ser "Everybody's Talkin'", que es va incloure a la banda sonora de "Cowboy de mitjanit". Acabarem el programa d'avui amb una curiositat sobre Harry Nilsson. Harry era propietari de l'apartament on van morir Cass Elliot que havia sigut component del grup vocal The Mamas and The Papas, el 29 de juliol de 1974 i també va morir Keith Moon batería de The Who el 7 de setembre de 1978. Després d'aquests fets luctuosos, Nilsson va vendre el apartament a Pete Townshend, guitarra de The Who, un enamorat de les ciències esotèriques i l'ocultisme.

 

Harry Nilsson. Abaix podeu veure la seva tomba

Des Altafulla Ràdio i Ona La Torre arriba el moment d'acomiadar Un Toc de Rock i ho faré amb una frase del gran director i compositor Leonard Bernstein, nascut el 25 d'agost de 1918 i mort el 14 d'octubre de 1990 i que parlant sobre la música va dir:

"La música pot donar nom a l'innombrable i comunicar lo desconegut"

Fins al proper programa.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Link to download the program