Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
Bé, doncs ja estem junts de nou i avui començarem Un Toc de Rock parlant de qualitat, molta qualitat, de fet podríem fins i tot "exigir" qualitat. Volem qualitat! Ciudad Jardín.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Ciudad Jardín - Dame calidad 1986
Eren una banda de Madrid englobada en l'anomenada "Movida madrilenya". El líder era el cantant Rodrigo De Lorenzo que havia estat guitarrista d'Ella y Los Neumáticos, al costat de Eugenio Haro Ibars que va ser guitarra amb Glutamato Ye Ye i que es va mantenir en el grup fins a la seva mort l'11 d'abril de 1991 a causa de la SIDA, tot i que algunes bios diuen que va morir el 1994. El tema donava títol al seu tercer LP editat el 1986. Van ser els pioners, o un dels grups pioners, en fer rock amb tocs salseros. Una cosa que molts diuen que va crear Jarabe de Palo i altres que Radio Futura, La Marabunta o Pedro Bicho, però no, va ser Ciudad Jardín. De fet ja en els 60 ho havien fet molts altres, entre ells Els Llopis.
Lorenzo Santamaría - Rosy 1971
Vaig descobrir a Llorenç com a solista amb aquest tema. Jo anava a ballar amb els amics i amiges, els diumenges a la tarda, a un Club del Passeig de Gràcia de Barcelona, crec que era el Club 21, però no em feu gaire cas, estava a l'altura del carrer Aragó. Allà vaig escoltar per primera vegada "Rosy" i vaig saber que després de deixar els Z-66 el 1970, ja treballava en solitari, però no va començar amb aquesta cançó, era ja el segon o tercer single... i jo sense assabentar-me. És un bon amic i a més afegit als "Amics de Un Toc de Rock" del facebook de la Montse Aliaga. Per cert que al meu paré, el seu millor disc es "Corazón de rock and roll" ja dels 90 i amb producció de Carlos Segarra. Ja hem escoltat cosses d'aquest disc i ara os oferixo també la caràtula.
Nacha Pop – La chica de ayer 1980
La cançó forma part de la història del rock espanyol per mèrits propis, composta pel malaguanyat Antonio Vega. Va ser el gran hit en la carrera de Nacha Pop Es van crear el 1978 en desferse el grup Uhu Helicopter i eren Antonio Vega i Nacho García Vega a les guitarres i veu, al costat de Carlos Brooking al baix i Ñete enfront de la bateria. Van gravar sis àlbums d'estudi i un en directe. Es van dissoldre deu anys més tard, encara que en 2007 van tornar a reunir-se per una gira que veient el deteriorament físic d'Antonio gairebé resultava patètica. Antonio Vega va néixer a Madrid, el 16 de desembre de 1957 i va morir a Majadahonda, Madrid, un 12 de maig de 2009. Estava en el seu primer disc "Nacha Pop" que es va gravar en els estudis Hispavox, al carrer Torrelaguna i la producció va estar a càrrec de Teddy Bautista, avui president del SGAE que els acompanya als teclats i sonan aquí, a Un Toc de Rock.
Burning – Una noche sin ti 1984
Han estat una de les millors bandes del rock espanyol de tots els temps i pioners fent que es venguessin discs en castellà, quan el que imperava era l'anglès. Avui només queda Johnny Cifuentes. Enrere han quedat Toño Martín cantant que va deixar el grup el 1983 i va morir el 1991. Pepe Risi, guitarra, mort el 1997, Quique Pérez al baix, els va abandonar el 1979 i Tito a la bateria que s'hen va anar en 1976. Aquesta cançó es va utilitzar com a títol per al disc homenatge a Pepe Risi i en el qual participava l'elit del rock espanyol i estava continguda originalment en el LP "Noches de rock and roll" del 1984 que es va reeditar en CD el 1992.
M-Clan – Gracias por los días que vendrán 2010
Un altre gran tema des de "Para no ver el final", nou disc de M-Clan aparegut el passat setembre, en el qual del grup original ja només queden Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez, els acompanyen Iván González al baix i Coki Jiménez que s'encarrega de la bateria. Es troben de gira presentat el disc. La banda es va crear a Múrcia a principis dels 90 i han estat un dels bons i sòlids grups de rock espanyol de la història recent. Queda saber que passarà a partir d'aquest disc.
Asfalto – Rocinante 1987
Al costat de Burning, crec que Asfalto són les dues millors bandes del rock espanyol. Van començar cridantse Tickets fins a 1972 i al igual que Burning, inicialment van gravar en anglès. Aquí trobem a la formació original, els millors músics que van integrar el grup i això que van passar de molt bons, però aquests són els ideals: Lele Laina, Julio Castejón, José Luis Jiménez i Enrique Cajide. Aquest tema es regrabà amb els mateixos músics que ho van fer la primera vegada, per al LP "15 años de música" que va editar el seu propi segell discogràfic Snif Records, del qual jo vaig ser, en aquella època, delegat per a Catalunya. La cançó és un cant a la desilusió, una crida d'atenció dient-nos que de vegades, els somnis no han de donar pas a la realitat.
Dani Flaco – Le decían Jazmín 2006
Una altra cançó d'aquest noi nascut a Bellvitge. Ara Dani Flaco ens ofereix una altra de les seves bones lletres i com gairebé totes elles, dura, molt dura. Escolteu.la aquí, a la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona la Torre, a Un Toc de Rock ... i jutgeu. “Le decían Jazmín". No acabaré sense diros que ja te disc nou i es titula "Secretos de sumario".
Jarabe de palo – El lado oscuro 1996
La banda de l'aragonès Pau Dones, des d'un tema extret del seu primer disc "La Flaca". Pau és un clar exemple que de vegades és millor néixer amb estrella i que a alguns se'ls apareix la verge. El disc es va publicar el 1996 i contenia el tema que li donava títol i que, un any més tard per verbigràcia de la seva discogràfica i del manager, es va utilitzar per a l'anunci del disc "Carácter Latino" que promocionava la marca de tabac Ducados, convertint a aquella prima noia cubana amb la qual es va inspirar Pau Donés, en tot un supervendes, ja que l’spot es va emetre per molts països d'Amèrica Llatina, a més d'Espanya. Del LP jo us porto a Un Toc de Rock aquest tema que, tot i gastat, no ho és tant com "La Flaca" i al meu paré m'agrada més i és que em van enviar un "Emilio" demanant-me que posés un tema de Jarabe de Palo.
Navajita Plateá – Fío sin ti 1994
El que es promet és deute i us vaig donar la meva paraula que escoltaríem el "Frío sin tí" del duet de Jerez format per Ildefonso de los Reyes (Jerez, 1969) y Francisco Carrasco Soto (Jerez, 1976). Per tant i sonant a Un Toc de Rock, aquí teniu el que, al meu entendre és el millor tema en la carrera de Navajita Plateá.
Joe Dassin – A ti 1976
Joseph Ira Dassin que és el seu veritable nom, encara que conegut artísticament com Joe Dassin, va ser dels pocs cantants europeus amb discos que van ser permesos darrera del teló d'acer, a la Rússia Soviètica. Va néixer a Nova York el 5 de novembre de 1938 i va morir d'un atac cardíac, durant les seves vacances a Tahití, el 20 d'agost de 1980. Els seus pares eren comunistes i es van exiliar dels Estats Units per culpa del Senador Joseph McCarthy i la seva caça de bruixes, traslladant-se a França. "A tí" és una de les seves millors cançons. Per cert, entre els compositors morts, Joe Dassin és el que genera més ingressos per drets d'autor a França. L'SGAE francès estarà d'un content ... No us estranyi que aquest tema estigui interpretat en espanyol, Joe va gravar en alemany, castellà, italià i grec, a més del francès i l’anglès. La cançó original en francès, estava dins del seu LP "Le Jardin du Luxembourg" editat el 1976.
Chris de Burgh – Woman in Red (La dama de rojo) 1986
És la gran cançó en la carrera d'aquest guitarrista i cantant anomenat Chris de Burgh que "no és ni anglès ni irlandès". Va néixer a Argentina. Si, en Venado Tuerto, Santa Fe, República Argentina, un 15 de octubre de 1948. El seu veritable nom és Christopher John Davison i el seu pare era diplomàtic i militar britànic. Es van assentar al castell Bargy, al comtat de Wexford (al sud-est d'Irlanda), un castell del segle XII comprat pel seu avi matern, el general Sir Eric de Burgh i el van convertir en un hotel que els irlandesos també saben mirar la "pela". El tema que escoltem va arribar, en la seva versió en anglès, al primer lloc a Anglaterra i tercer als Estats Units. Que consti que en la meva opinió té cançons millors, peró aquesta me la van demananr i aquí sona, ja escoltarem més coses seves a Un Toc de Rock.
Glen Madeiros - Nada cambiará mi amor por ti 1987
Va ser el gran èxit d'aquesta cantant i compositor nascut a Hawaii, el 24 de juny de 1970. Que consti que "Nothing's Gonna Change My Love for You", títol original en anglès, no és un tema seu, era de Gerry Goffin (L'ex de la Carole King) y Michael Masser i ja havia estat gravada pel gran guitarrista i cantant de jazz George Benson el 1984. Glenn Madeiros la va incloure en el seu primer disc "Glen Madeiros", publicat el 1987 i va ser un single indiscutible. De fet i malgrat tenir en el seu haver 9 àlbums, aquest LP va ser el seu millor disc. El single va arribar al primer lloc a Anglaterra i al quart als Estats Units, en anglès, això si.
Cacho Castaña – Sin ti
Tornem a escoltar a Cacho Castaña, aquest gran cantant i compositor argentí nascut al barri de Flores, a Buenos Aires, pel qual a Un Toc de Rock tenim certa debilitat. En aquest cas no és una cançó seva, es tracta d'una versió del gran hit de Nilsson, però que no va ser tampoc composta per ell, era original del grup britànic Badfinger, liderat pel guitarrista i cantant Peter Ham que van ingressar en royaltis per concepte d'autor gràcies a aquest tema, el que no van aconseguir amb les vendes dels seus propis discos. En propers programes os oferiré cançons d'ells, Paraula de Mario Prades. Per cert que alguners de les cançons de Cacho Castaña mes conegudes son "Café la Humedad" y "Garganta con arena" dedicada al gran intérpret de tangos Roberto "Polaco" Goyeneche (Nascut a Urdinarrain, Entre Ríos, el 29 de gener de 1926 y mort a Buenos Aires el 27 d'agost de 1994).
I arriba el moment d'acomiadarse. Ho faré amb un “peaso cansión”.
Triana – Una noche de amor desesperada
Van ser la millor banda de rock andalús de la història, superant als creadors de l'estil, el grup Smash. Eduardo Rodríguez Rodway (Sevilla, 1945), Tele Palacios (El Puerto de Santa María, Cadis; 1944 - 8 de juliol de 2002) i Jesús de la Rosa (Sevilla, 5 de març de 1948 - Burgos, 14 d'octubre de 1983) . Eduardo amb qui m'unia una bona amistat, me explicà en certa ocasió que en una reunió al despatx d'una important cadena espanyola de Ràdio-Fórmula, on va estar present Jesús de la Rosa, la discogràfica li va comunicar que els seus temes sonarien i tindrien "color" en aquesta cadena, però que a canvi havia de cedir-les a l'editora un portcentatge molt elevat dels seus drets d'autor. Jesús es va aixecar, es va recordar de la mare del representant de la cadena i soposso que també del de la casa de discos i va marxarse dient-lis que ell havia fet la feina i de la seva suor no es nodrien els voltors. I Triana va triomfar indiscutiblement tot i que els seus temes van ser vetats per aquesta cadena i mai van sonar en els seus emissores. La qualitat és la qualitat, encara que de vegades costa demostrar-ho. I vull deixar constància d'una cosa. Triana està liquidat, l'únic component viu, el meu amic Eduardo, jutja que la mort de Jesús va posar fi al projecte i no ha d'haver continuïtat, tot i que uns aprofitats “chupasangres” que tocaven amb Tele quan aquest va tornar a posar en marxa Triana, han arribat fins i tot a gravar un disc amb el nom de Triana. Això si és intentar lucrarse de la mort dels amics. Be. aquesta es una de les seves millors cançons i sona per vosaltres a Un Toc de Rock.
van actuar a la Pista d'Estiu de Constantí. Poc públic, però
bona música, això si. Per cert que els van obrir la furgoneta
i van robar diverses peces de roba, entre elles una Chupa de
Tele amb un sobre amb diners. Aquesta és la crònica del
concert que vaig publicar al Diari de Tarragona. Va estar
organitzat per Lacre Produccions, l'empresa d'Alfredo
Puente, amb qui vaix ser soci poc mes de cinc messos.
En fi fins aquí hem arribat avui a Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre que disfruteu aquest gran tema i a sé bones i bons.
Abans de marxar us diré que aquest cap de setmana tenim un sopar en un restaurant de Sants, a Barcelona, amb "la colla del carrer Bassegoda", amb aquells amics d'infància, adolescència i començament de l'edat adulta. Ha alguns fa més de 30 anys que no els veig i d'alguna manera, sento d'una banda il.lusió i per una altra por a aquest retrobament amb el meu ahir, però l'amic Juan Esparza (el coordinador) és un "pesao" i no ha cessat en els seus intents fins que finalment m'ha convençut i espero poder-hi anar. El cert és que l'any passat ja havia d'acudí a aquesta cita amb el meu passat, però finalment el treball va poder més que jo i em vaig quedar sense el sopar i el retrobament. Ja us o explicaré algun dia.
Xiquets i Xiquetes a reveure.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
0 comments:
Post a Comment