Un Toc de Rock programa 03-11-2010

Mario  Prades  al  acte d'inauguració de la "Fira Internacional del Disc
i Cinema de  Coleccionista  de  Tàrrega",  amb  autoritats  de  la  ciutat.

Vaig estar coordinadó de la Fira a Catalunya i Andorra uns quants anys

Avui el nostre programa d'Un Toc de Rock tindrà un caire completament cinematogràfic. No es tracta d’oferí un monogràfic sobre cinema, però aixó si, tots els temes que escoltarem avui tenen un nexe comú, tots tenen que veure amb el Setè Art. Pel.licules, actors, música. Per tant…

Benvinguts a Un Toc de Rock


Muse - Neutron Star Collision (Love is Forever) 2010

És el tema central de l'última pel lícula de la saga “Crepúsculo”, el tercer lliurament titulada "Eclipse", on els vampirs i homes llops tornen a campar al seu plaer. El tema ens el porten els britànics Muse, banda originària de Teignmouth, Devon. Els seus integrants des de la seva formació el 1994 són: Matthew Bellamy (compositor, veu, guitarra, teclat i piano), Dominic Howard (bateria i percussió) i Christopher Wolstenholme (baix elèctric, teclats i cors). Per cert que aquest tema, gravat especialment per aquesta pel.lícula, té un vídeo clip promocional i el vídeo va ser estrenat el 20 de maig de 2010.

Billy Vera & The Beaters – Oh, what a night 1987

Estava inclòs en la banda sonora de "Cita a ciegas" protagonitzada per Kim Bassinger, Bruce Willis, i John Larroquette, sota direcció de Blake Edwards. Billy Vera és un gran compositor, cantant, actor i guitarrista, peró gairebé un perfecte desconegut aquí al país i té cançons "acollonants", però és fàcilment explicable... no sonen a les emissores de Ràdio-Fórmula i aixi... Es clar que tot sabem con funciona aixó, per diners: Pagues es bo i et classifiques. No pagues, no sones. Billy  néix a Riverside, Califòrnia, una ciutat on va residir la meva cosina durant uns cuants anys, un 28 maig 1944 i el seu veritable nom és William McCord.

Henry Mancini – The Pink Panther 1964

Va ser la sintonia de diverses pel.lícules i d'una sèrie de dibuixos animats. Composició de Henry Mancini, el seu intèrpret també en els films i escoltant-lo os adonareu que hi ha molt més que els arpegis i acords inicials que s'han convertit en populars, el tema és ple de força jazzística i ara sona a Un Toc de Rock per que el gaudim junts. Henry va néixer a Cleveland, el 16 d'abril de 1924 i va morir a Beverly Hills, 14 de juny de 1994. El seu veritable nom era Enrico Nicola Mancini. Per aquesta sintonia va guanyar un Grammy, de fet al llarg de la seva vida va aconseguir 20 Grammy. Va estar nominat a l'Oscar en 17 ocasions, obteninte 4, amb films com "Breakfast in Tifanys" (1962) en l'apartat de millor banda sonora original i millor cançó pel tema "Moon River", altres dels seus films oscaritzats van ser "Dies de Vi i Roses" i "Víctor o Victoria".

Dimitri Tiomkin – Degüello 1960

Del 23 de febrer al 6 de març de 1936, va tenir lloc als afores de Sant Antoni de Béjar, Texas, en una vella missió convertida en fortí, la batalla del Álamo. Va ser un fet heroic en què van perdre la vida noms mítics de la història nord-americana com David Crokett, Jim Bowie, el coronel Travis i entre 187 i 256 voluntaris més, només van quedar 2 supervivents. Tots van ser massacrats "Sin cuartel" pels prop de 6.000 soldats mexicans a les ordres del general Antonio López de Santa Anna, amb artilleria pesada, cavalleria, llancers, infanteria, etc. La veritat és que molts historiadors coincideixen que Austin i Houston podia haver.los ajudat i que ells i el govern dels Estats Units, van deixar que es convertissin en màrtirs. Després i al crit de "Recordeu el Álamo" el poble texà es va aixecar en armes contra Santa Anna i va arribar la independència de Texas, L'Estel Solitària, encara que aquesta els va durar poc. El 21 d'abril del mateix any 1836 van ser annexionats per Estats Units, cosa que també els passà als californians que van ser independents 24 hores. És clar que aquí a Catalunya, també vam ser independents. Si, ho vam ser, la nostra independència a les ordres del president Lluís Companys, va ser per la proclamació unilateral de l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934 i que ens va durar encara menys que als californians. El tema que escoltem, interpretat per Dimitri Tiomkin, autor de la banda sonora del film "El Álamo", és l'arranjament d'una cançó tradicional mexicana que els assetjats van haver de sentir durant un mun de dies ja que el general Santa Anna va obligar a dues orquestres a estar tocant ininterrompudament perquè els del fortí sabessin el que els esperava. La cançó es titula "Degüello". La veritat és que devia ser angoixant per als assetjats i res de bo per als seus nervis, suposo.

 
Dean Martin & Ricky Nelson, con John Wayne – My pony, my rifle and me 1959

Pertanyia a la banda sonora original del film "Rio Bravo" que protagonitzaven els nostres tres amics. El Chon Baine, com sempre deia la meva mare, també era un dels actors de "El Álamo" i el seu nom real era Marion Mitchell Morrison. Va néixer a Iowa, el 26 de maig de 1907 i va morir a Durango, l'11 de juny de 1979. Ricky Nelson, un dels nens bonics del rock and roll edulcorat canta al costat de Dean Martin aquest tema, aquí ell presenta el seus companys de repartiment.

Dean Martin y John Wayne - Everybody Loves, somebody Sometimes

El 1965, Dean Martin va ser contractat per la cadena de TV NBC i es converteix en l'amfitrió del seu propi programa de televisió, el "The Dean Martin Show" que va començar a emetres el 16 de setembre de 1965. Un dels convidats va ser John Wayne i entre dosis de sa humor i algun que altre got de whisky, John va intentar una paròdia de Dean cantant una de les seves millors cançons. Dean Martin li va seguir el joc i entre els dos es van muntar un duo que sonava així. Es tracta d'un tema compost en 1947 per Irving Taylor i Ken Lane. Anys més tard seria recuperada per a un anunci de preservatius.

Frankie Avalon – The green leaves of Summer 1960

Una altra cançó que pertany a la banda sonora de "El Álamo", film en què intervenia un jove Frankie Avalon, membre de les noves generacions de nenes macos del rock and roll que ja havia aconseguit l'èxit amb el tema "Venus" i que també va actuar a "Viatge al fons del mar", és "Les fulles verdes de l'estiu", avui tot un clàssic que ja pocs identifiquen amb el film. Avalon també va sortir a "Grease", cantant una peça i fent d'àngel. Va néixer a Filadèlfia, Pennsilvània, el 18 de setembre de 1939.

 
Junior – Solo ante el peligro

Antonio Morales Junior, ex-component de Los Brincos, Juan i Junior i vidu de Rocío Durcal ens interpreta en anglès aquesta bona versió del tema del western del mateix títol que van protagonitzar Gary Cooper i Grace Kelly el 1952 i que és l'única pel.lícula de la història del cinema que transcorre en temps real. Un rellotge va apareixent en contínues ocasions dins del decorat i ens ho recorda.


The Chordettes – Mr. Sandman 1954

També aquest clàssic del doo wop, compost per Pat Ballard el 1954, va sonar en una pel.lícula, bé ha sonat en moltes, fins a un episodi dels Simpson, però ara recordo que l'escoltarem a "Back to the future", "Philadelphia" i "Halloween", encara que van haver més. Las Chordettes van aconseguir classificar-la en el primer lloc de les llistes el novembre de 1954. Eren un grup vocal format a Sheboygan, Wisconsin, el 1946 i integrat per quatre noies blanques: Janet Ertel (nascuda el 21 setembre 1913 i morta el 4 de Novembre de 1988), la seva cunyada Carol Buschmann, Dorothy Schwartz i Jinny Osborn (Nascuda el 25 d'abril de 1928 i que va morir el 19 de maig de 2003).

Bing Crosby y Grace Kelly – True love 1956

I si abans parlàvem de Grace Kelly, Princesa de Mònaco, aquí la tenim en aquest duo amb el gran Bing Crosby, extret del film "Alta Societat" que tots dos van protagonitzar. La veritat és que el pes de la cançó ho porta Bing, però ella no queda malament. Bing Crosby tenen el records de la cançó més venuda en la història del rock, la nadala "White christmas". El seu nom real era Harry Lillis Crosby i va néixer a Tacoma, Washington, el 3 de maig de 1903 i va morir mentre jugava un partit de golf a Madrid, un 14 de octubre de 1977. Grace, la protagonista de films com "Mogambo", "La finestra indiscreta" o "Crim perfecte", va néixer a Filadèlfia el 12 de novembre de 1929 i va morir en un accident de circulació el 14 de setembre de 1982 a Mònaco, just en el mateix lloc on el 1954 van rodar un accident fictici en què ella estava involucrada, per al film "Atrapa a un lladre" amb Cary Grant.

Però en aquest programa, a Un Toc de Rock, no parlem de cinema, escoltem a vegades, com avui, cançons vinculades al món del cinema. Per parlar de cinema ja teniu el programa "Parlem d'aquell cinema" que realitza a l'emisora el nostre company i amic, el gran cinèfil Andrés de Andrés devant d’aquí jo hem trec el barret.


Sofía Loren – Mambo Bacan

L'exuberant actriu italiana Sofia Loren, dona d'esplèndida bellesa que encara avui, malgrat la seva edat, llueix per enveja de les més joves que ella, ens porta aquest tema ple de ritme i suggeriments sensuals. El seu nom autèntic és Sofia Villani Scicolone i va néixer el 20 de setembre de 1934 a Roma. No se de que pel.lícula és el tema que escoltem a Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio li Ona La Torre per tot el Baix Gaià, però segur que era d'alguna.

Rita Hayworth – Amado mío 1946

I parlant de sex-simbols, Rita és d'allò més provocatiu, sobretot quan Glenn Ford li va donar la bufetada famosa en el film "Gilda", després de cantar aquesta cançó... o potser seria després de "Put The Blame On Mame". Bé, una de les dues, però jo us he portat aquesta que crec és la correcta, de fet les dues sonen al film. Era Margarita Carmen Cansino, encara que tots la coneixien com Rita Hayworth i va néixer a Nova York, el 17 d'octubre de 1918. També va morir a la ciutat dels gratacels, el 14 de maig de 1987. "Gilda" va ser un escàndol i en països com Espanya va ser considerada "Greument perillosa" per l'Església Catòlica, per el seu strip-tease insinuant, a la coneguda escena on es treia... Un guant!  Res mes que un guant. Per cert que es va parlar i molt de que aquí vam veure una versió censurada i que realment Rita es despullava. Això és pura llegenda urbana, completament fals.

Angela Landsbury – Beauty and the beast 1991

Si heu sentit bé, és la Jessica Fletcher de "S'ha escrit un crim", però abans d'aquest paper que la va encasellar ja en els seus anys tardor, va ser una extraordinària bellesa, una gran actriu i a més cantant, havent realitzat un munt de musicals a Broadway. Tres vegades nominada a l'Oscar, 15 nominada a l'Emmy i guanyadora de 6 Globus d'Or i cinc Tony, l'única al costat de Julie Harris que a estat tantes vegades guardonada amb el màxim premi del teatre de Broadway. Va néixà el 16 d'octubre de 1925 a Londres i aquest tema pertanyia al film de Disney del mateix títol "La bella i la bèstia" en el què Angela Landsbury va fer d'actriu de veu i clar, de cantant.

Barbra Streisand – Memory 1980

Era del musical "Cats", un dels més longeus en les cartelleres novaiorquesas i arreu del món. De Barbra Streisand que us podria dir, té un nas que la fa lletja, molt lletja, però crec que aquí rau precisament el seu gran atractiu físic, És una “Devora hombres” i les seves histories amorosas amb actors i polítics són aixó, història. Es diu en realitat Barbara, però quan es va publicar el seu primer disc va haver una errada d'impremta i no es van donar compte fins que ja estava a les botigues i se li va quedar el "Barbra". Actriu, cantant, compositora, productora i directora de cinema, va néixer el 24 d'abril de 1942 amb el nom de Bàrbara Joan Streisand, en el si d'una família jueva a Williamsburg, Nova York. El tema obria el seu LP "Memories" que es va publicar el 1980 i va vendre més de 12 milions de còpies.

Kevin Kline – La mer 1995

A la pel.lícula "French kiss" que protagonitzaven Nicole Kilman i l'actor Kevin Kline, aquest cantava el tema que escoltem a Un Toc de Rock "La Mer" i ho fa en francès ja que aquest és el seu rol en el film. Estava composta per Charles Trenet i es diu que hi ha més de 400 versions de la cançó. Aquesta serà una d'elles, però entre les més famoses destaca la versió en anglès i amb el títol "Beyond the sea" que va fer Bobby Darin el 1959. L'actor Kevin Delaney Kline va néixer un 24 de octubre de 1947 a Saint Louis, Missouri.

Amy Grant & Kevin Costner – You din’t have to be so Nice 1997

Es trobava a la banda sonora de "The Postman" que aquí es va titular "Missatger del futur" i va ser un dels grans fracassos comercials de Kevin Costner que se'ns munta un duet amb la cantant Amy Grant, una de les cantautoras que uneixen un estil entre folk i pop anomenat "Christian Music", va néixer el 25 de novembre de 1960. També intervenia en el film el cantant i guitarra Tom Petty.Pert cert que Kevin te una bona banda de country-rock amb dos discs al mercat, es diuen Kevin Costner & The Modern West.

Queen – One year of love 1986

I amb la veu del malaguanyat Freddy Mercury i des de la banda sonora de "Els Immortals", el títol original era "The Highlander", i que va ser composta i gravada per Queen, arriba el moment d'acomiadar el programa d'avui d'Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i enviant una salutació a tots aquells que ens escolten a la sintonia d’Ona La Torre, o per Internet, o descarregant.se els programes tant a la web de l'emisora o al nostre blog. A tots gràcies per compartir aquests gairebé 60 minuts recorrent la nostra banda sonora i mai millor dit que avui. Què on és la curiositat? Vaja, vaja! Us semblen poques curiositats gairebé la totalitat de cançons i artistes que han sonat en el programa?

Xiquets, xiquetes a reveure

Mario Prades


Enllaç per descarregar el programa

Link to download the program