ESTEM DE VACANCES
A Un Toc de Rock i des de la passada setmana, estem de vacances. Ja us vaig dir que tornaríem al setembre, però les vacances no impedeixen que el blog segueixi viu, per això i de tant en tant, seguirem en contacte, com avui que en assabentar-me de la mort de Facundo Cabral, alguna cosa des de dins meu, m'ha fet agafar la ploma, metafòricament parlant, i tornar al blog amb una llarga reflexió en la qual no penso parlar de la brillant carrera artística, aixó ja ho fan tots el mitgans, d'aquest argentí nascut a la Plata, la mateixa ciutat on va néixa el meu pare i encara que jo ja sigui més català que la senyera, mai oblidaré els meus orígens.
Un Toc de Rock a Facundo Cabral
Ha mort assassinat a trets el cantautor argentí Facundo Cabral (22 de maig de 1937, La Plata (Argentina) - 9 de juliol de 2011, Guatemala). Dit així, la notícia pot ser una més de les moltes atrocitats que diàriament passen en el nostre món, però l'assassinat sempre és luctuós, reprotxable i censurable. La vida d'una persona és una cosa sagrada i ningú pot adjudicar-se el dret o el "deure" de fer neteja i silenciar la veu de qui proclama que els homes han de viure en pau i sobretot viure dignament. O molt més simple, pretendre silenciar amb la mort a tot aquell que no creu en les mateixes coses.
El terrorisme, del color que sigui, no pot fer callar amb la mort les veus de qui discrepa o creu fermament en alguna cosa diferent i oposada. No podem oblidar ni justificar el terrorisme israelià quan es lluitava per un dret just, la creació de l'estat d'Israel ni per exemple, l'atemptat a l'Hotel Rei David, però qualsevol censura per part del món àrab va perdre credibilitat quan van començar els segrestos d'avions o els assassinats d'atletes a Munich o molt més proper, l'11 S. L'IRA ho va entendre així i finalment lliurar les armes i negociar una pau en democràcia. La nostra ETA encara no ho ha assumit, però espero pel bé de tots que ho faci algun dia i comprengui que la democràcia no és simplement voler estar en el panorama polític manant en ajuntaments i altres ens oficials, és censurar les morts sense solta ni volta, és acceptar que les armes no solucionen res i que l'única arma que es pot emprar racionalment és una de les més importants, però poc utilitzada: La paraula.
Tampoc hem d'oblidar que el terrorisme és un invent espanyol i que va sorgir amb els Ibers que lluitaven per la seva llibertat enfront de la Roma Imperial i que va tornar a la palestra amb els guerrillers durant la Guerra del Francès. La pregunta seria ¿La noblesa d'aquelles lluites ho justificava?
El narcotràfic és una altra forma de terrorisme que cada dia es fa més poderosa i ara a Guatemala ha pretès fer callar la veu de Facundo Cabral, sense adonar-se que han fet callar a l'home, però no a les seves idees que seguiran escoltant-se a tot el món mentre les seves cançons siguin escoltades per tots aquells que creiem en la pau i la convivència pacífica entre els éssers humans. Recordant que el veritable significat de la paraula "discutir" és compartir idees i diàleg.
Potser hauríem de recordar aquella frase que va dir l'escriptor H. G. Wells:
"L'home que aixeca el puny és el primer a qui se
li han esgotat les idees"
O la que va dir el propi Facundo Cabral:
"Quan un poble treballa Déu el respecta. Però quan
un poble canta, Déu l'estima"
Possiblement avui, allà on sigui, afegiria, almenys jo ho faig:
"Quan algú mata per imposar les seves idees, per justes
que aquestes siguin, perd tota raó i credibilitat"
Sense que aixó serveixi de precedent, aquí os he posat un enllaç perquè us descarregeu el CD Facundo Cabral 20 Grandes Éxitos i gaudiu de las extraordinaries lletres d'aquest gran cantautor que ens ha deixat. Si algú se sent danyat en els seus interessos per el fet que hi hagui penjat aquest link de descàrrega només ha de fer-m'ho saber, així com els seus motius i aquest serà retirat immediatament.
Mario Prades
0 comments:
Post a Comment