Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
En els anys cinquanta i abans de que al país tinguéssim consciència de la música que se'ns cauria a sobre, a Itàlia van començar a sorgir tímids indicis d'una nova música moderna que tenia connotacions de cançó napolitana, música típica italiana i el swing i jazz que alguns musics havien portat dels Estats Units. A mitjans de la dècada comencem a ser conscients d'això aquí al pais, sobretot quan els músics que van començar a adaptar la formació de tercet, quartet o quintet a Italia fen el que es deia música moderna, van na publican els seus discos aquí i les seves cançons eren versionades pels duets i cantants de moda a Espanya.
Començarem el programa d'avui d'Un Toc de Rock recordant a aquells pioners italians que van influenciar als artistes espanyols en la mateixa mesura que els d'origen anglosaxó... o més, des de la bota, com a mi em van ensenyar a dir-li a Itàlia a l'escola dels H H Maristes de Sants. Aquí tenim a un d'aquells pioners obrint el programa.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Marino Marini y su Cuarteto – Marina 1959
Maríno Marini va néixa a La Toscana, l'11 de maig de 1924 i va morir a Milà en el 20 de març de 1992, encara que algunes biografies donen 1997 com l'any de la seva mort. El 1949 accepta un contracte com a músic en un vaixell i arriba als Estats Units, on roman durant sis mesos establint-se en el Greenwich Village de Nova York, on coneix a músics com Dizzy Gillespie, Charlie Ventura i Stan Kenton i descobreix els clàssics de Broadway i el jazz, sobretot el bebop. La seva estada a Amèrica i el jazz van influir en la música que va començar a fer quan va tornar a Itàlia i publica els seus primers discos. El 1954 va formar el primer quartet, amb Tony Savio a la guitarra, Ruggero Cori al baix i Sergio, reemplaçat després per Angelo, a la bateria. Va ser l'etapa més brillant en la carrera de Marino Marini, que es va perllongar fins a 1960. El 1955 va a Milà i el 1958 debuta a París. Pianista, cantant i sobretot compositor, va treballar per als cantants de moda i "Marina" va ser composta en 1959 per el cantant Rocco Granata, encara que va acabar sent molt més famosa la pròpia versió del seu autor Marino Marini. Va vendre discos a tot el món, fins i tot als països anglosaxons. La cançó més important de Maríno Marini va ser "La più bella del mondo" que triomfaria en la interpretació que va fer Marino Barreto i que aquí al pais va ser també molt versionada.
Marino Marini
Renato Carosone – Una piccolissima serenata
Un altre dels pioners d'un pop italià que no sabíem que era pop en aquells moments, va ser Renato Carosone. Va néixa a Nàpols el 3 de gener de 1920, moriria a Roma un 20 de maig de 2001. Va ser un dels més importants cantants italians de cançó napolitana, i un dels principals intèrprets de la postguerra. Va marxar a treballar com a pianista pel Nord d'Àfrica i va tornar a Itàlia en 1946, amb el cap ple de nous ritmes, però va haver dedicar-se a treballar de pianista en orquestres de ball. El 1949 va haver de formar un grup per a la inauguració d'un local nocturn. Contracta al guitarrista holandès Peter Van Wood i el bateria napolità Gegè Di Giacomo, donant lloc al Trio Carosone. Posteriorment Van Wood va abandonar el grup, mentre Di Giacomo romandrà al costat de Carosone en les diverses formacions que aquest va anar crean, entre elles el seu famos Sexteto que l'aconpanyan en aquesta gravació. Una de les seves cançons més famoses va ser "Tu vuò fa' l'americano" que va ser recuperada l'any passat en una versió discotequera que suposo ha remogut a Renato Carosone en la seva tomba. Un altre hit va ser "Torero" que va compondre a Espanya i es trobava en aquest EP, sense olblidar "Caravan Petrol", "Maruzzella" i aquesta que escoltem avui a Un Toc de Rock.
Renato Carosone
Renato Carosone amb bona companyia
Peppino di Capri – Roberta
Molt més melòdic va ser Peppino di Capri, de veritable nom Giuseppe Faiella, nascut a Nàpols el 27 de juliol de 1939. Els seus inicis van ser el jazz, però es va passar als ritmes més moderns, sobretot twist, encara que en la seva carrera destaquen les cançons de tall romàntic com aquesta que sona a Un Toc de Rock. Va guanyar dues vegades al Festival de San Remo, però és l'artista que més vegades ha participat al festival, 15 en total i també va representar a Itàlia a Eurovisió, el 1991. Ells van ser els pioners, tres pilars en que es van assentar les bases del pop italià, encara que van haver molts més, però això no és un monogràfic de música italiana. És clar que no deixarem el país mediterrani sense escoltar el més gran cantant italià de totes les èpoques.
Pepino Di Capri
I van passar els anys
Domenico Modugno – Vechio frack
Ha estat la millor veu del pop italià, el gran entre els grans. Domenico Modugno va crear escola i va establir les bases del que després seria l'estil romàntic italià que tan bé va funcionar a nivell vendes en els 70 i els 80. Va néixa a Polignano a Mare el 9 de gener de 1928 i va morir a la seva residència de la reserva natural de Lampedusa, un 6 de agost de 1994. Domenico Modugno deíxa temes inoblidables com "Dio, come ti amo", "Piove" i al costat del tema que estem escoltant, "Volare" que en realitat es titulava "Nel blu dipinto di blu" i de la qual va realitzar una versió discotequera als 80, barrejant altres temes, Francesco Napoli i que es va vendre com xurros omplint les pistes de discoteques a tot el món. Domenico Modugno va participar en 12 ocasions al Festival de San Remo.
Domenico Modugno
Mario Prades amb Francesco Napoli
Lobo – Me and you and a dog name Boo 1971
Saltem als Estats Units amb Lobo. Només va obtenir dos èxits al país, aquest i "I'd love you to want me". Però té una bona carrera musical al seu país, encara que els seus discos no apareguin a Espanya. Lobo es diu en realitat Roland Kent Lavoie i va néixa el 31 de juliol de 1943 a Tallahassee, Florida. Aquest tema es trobava en el seu primer disc, publicat el 1971 i titulat genèricament "Introducing Lobo". Aquesta cançó que sona va aconseguir la cinquena posició en les llistes de l'any i es va mantenir en la primera durant dues setmanes el maig del 71. Ha estat versionada per diversos cantants de country. Lobo, avui cuasi completament olbridat a Espanya, té gravats 15 àlbums d'estudi, 12 recopilacions i 22 singles.
Lobo
Vince Gill – Pocket full of Gold 1991/1995
Des del disc recopilatori "Souvenirs", editat el 21 de novembre de 1995 i remasteritzat en els estudis MCA de Nashville, us porto aquest tema d'un gran del country, es tracta de Vince Gill que va néixa a Norman, Oklahoma, el 12 d'abril de 1957. Abans de llançar-se en solitari va formar part dels grups Boone Creek i The Cherry Bombs. Ha venut més de 22 milions de discos. Està casat amb Janis Oliver, cantant del grup Sweethearts of the Rodeo. El tema que escoltem donava títol a un LP que Vince Gill va publicar el 1991 i produït per Tony Brown. Va arribar a la posició 7 del Billboard aquell mateix any.
Vince Gill
Solomon Burke - Just Out Of Reach (Of My Two Open Arms) 1961/1998
També aquest tema us ho extrec d'un recopilatori en aquest cas "The Very Best Of Solomon Burke" que Solomon Burke, aquest home de gran envergadura però al que la seva edat el va obligar a actuar assegut els últims anys de la seva vida, va publicar el 1998. Va ser nomenat El Rei del Soul després de la mort d'Otis Redding. Va néixa el 21 de març de 1940 a Filadèlfia, Pennsilvània i va morir a l'aterrar el seu avió a l'aeroport d'Amsterdam, Holanda, el 10 d'octubre de 2010, quan es disposava a començar una gira per Europa. Per cert, va començar com a predicador. Aquest tema va ser el seu gran èxit, però es tracta d'una versió d'un clàssic del country. Publicar més de 40 àlbums. Va ser pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), va tenir 90 néts i 19 besnéts. El 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love"que en els 70 van tornar a posar en les llistes The Blue Brothers. Aquesta cançó la va gravar originalment en els Atlantic Records Studio de Broadway, Nova York, el 13 de desembre de 1960 i es va publicar el 1961 i era un tema del cantant country Virgil "Pappy" Stewart.
Solomon Burke als anys seixanta
Ike & Tina Turner – Proud Mary 1968
Va ser una versió dels Creedence Clearwater Revival que no se el perquè, sempre penso que estava inclosa en el LP "River deep-mountain high", el seu millor disc i que va ser produït per Phil Spector i es va publicar el 1966, però no és així. Va ser editada en single l'any 1968 i en el LP "Workin 'Together" el 1971. Els arranjaments van ser de Ike Turner i Soko Richardson i el tema va arribar a la quarta posició de les llistes el 27 de març de 1971. En aquesta ocasió us ho he extret del recopilatori "Proud Mary: The Best of Ike & Tina Turner" que EMI va editar el 1991. Tina Turner va recuperar aquesta cançó en la gira i posterior disc en directe "Tina Live in Europe" de 1988 i va tornar a gravar-la en estudi per a l'àlbum "What's Love Got to Do With It" de 1993. El matrimoni va ser traumàtic per Tina ja que Ike era un maltractador i finalment ella es va desfer del seu domini i va aconseguir la llibertat. Clar que com és habitual en moltes dones després d'un divorci o separació, va canviar completament la seva imatge. Ike es deia Isaac Wister Turner (5 novembre 1931 - 12 de desembre de 2007), va estar molts anys a la presó per drogues. El veritable nom de la Reina del Rock'n'Roll és Anna Mae Bullock (26 de novembre de 1939) i no és de raça negra. La seva mare Zelma Bullock era barreja de índia navajo i cherokee i el seu pare mestizaba gens europeus i africans. Malbarata energia, fins al punt que el grup d'acompanyament vocal que utilitzaven el matrimoni, integrat per tres noies de color o avegades quatre i que es denominaven The Ikettes, no acabava les gires, sempre havien de canviar-ne alguna ja que Tina les esgotava ballant en els escenaris.
Ike & Tina Turner
Eli "Paperboy" Reed – Pick a number 2010
Eli "Paperboy" Reed és un jove cantant i guitarrista de soul nascut a Boston el 14 juliol 1983 i malgrat dedicar-se al soul, és blanc. També toca l'harmònica i el piano. Aquest tema es troba dins del seu últim treball "Come And Get It", editat a finals del 2010 pel segell EMI. Només té tres àlbums al carrer, però tots ells són d'extrema qualitat. Va crear un grup d'acompanyament anomenat The True Loves. En 2009 va ser nominat als premis Mojo com a artista revelació de l'any. La veritat és que pot resultar curiós que un blanc interpreti soul, però encara més pot resultar que ho faci amb aquesta qualitat i tant "Feeling". Els seus dos primers discos es van publicar a través d'un segell independent. Ara Eli "Paperboy" Reed ha fitxat per la multinacional EMI, caldrà comprovar si l'estil purista i propi de les velles bandes de soul dels 60 que sempre ha sabut imprimir a les seves cançons, se segueix mantenint en successius discos ho el faran passar-se a coses més comercials.
Eli "Paperboy" Reed & The True Lovers
Etta James – I’t rather go blind
Havia estat cantant en diverses orquestres i grups. Va començar a gravar en solitari interpretant blues, però la carrera de Etta James es va potenciar quan va fitxar per al segell Chess Records de Chicago, propietat de Leonard Chess i el seu germà. Leonard era un il.luminat i un innovador per al blues tot i que era blanc. Va ser l'artífex del triomf de Etta quan va incloure per primera vegada en la història del R & B, secció de violins i violoncels en un enregistrament, protegint la càlida i potent veu de Etta. Aquest tema és d'aquesta època. Leonard sempre deia que a ell no li importava el color de la pell, només li importava el color dels diners. Però no us penseu que era pur pesseter, res més allunyat de la realitat. Al segell Chess se li coneixia com Cadillac Records pel fet que Leonard i el seu germà sempre regalaven un cadillac als seus artistes quan començaven a funcionar. Etta James es deia en realitat Jamestta Hawkins i va néixa a Los Angeles el 25 de gener de 1938. Es diu que va tenir un embolic amb Leonard i que aquest va lluitar al seu costat per desenganxar-la de les drogues i l'alcohol, tot i que estava casat i que ella tornava a recaure una i altra vegada.
Etta James
Logo de Chess Records
Christina Aguilera – But I am a Good Girl 2010
Si, us porto a Christina Aguilera (Staten Island, Nova York, 18 de desembre de 1980) amb un gran tema ple de swing i Rhythm and Blues que he extret de la banda sonora del film "Burlesque" on també treballa Cher. La veritat és que aquesta banda sonora m'ha sorprès per la seva extrema qualitat. És un disc sense desperdici algun que em sento honrat en recomanar. Si us agrada la música de qualitat i ben interpretada, compreu-lo i gaudiu-lo. Està ple de canya i també moments romàntics i en la pel.lícula i la seva banda sonora, destaca la veu de Christina Aguilera plena en aquesta ocasió de connotacions "negres". Per cert que quan estava embarassada va posar en pilotes per a la revista Mari Claire, mostrant tot el bombo, però sense ensenyar les seves parts més íntimes, aixó si.
Christina Aguilera
Malo – Suavecito 1972
Us vaig parlar d'ells fa alguns programes, Malo va ser la banda liderada per Jorge Santana (13 de juny de 1951), germà de Carlos Santana i com ell extraordinari guitarrista, encara que més decantat cap al latin jazz. Aquest tema es trobava en el seu primer treball titulat "Malo" i publicat en 1972. En tres anys van treure quatre discos i més tard Jorge Santana va gravar en solitari, encara que acompanyat per membres del grup Malo, per incorporar-se després a la Fania All Star de Tito Puente, la superbanda del Latin-Jazz. Amb el seu germà Carlos van gravar un disc com "Santana Brothers" on versionen "Blues latino", una cançó del guitarra espanyol Javier Vargas i el "Concierto de Aranjuez" del mestre Rodrigo. També ha acompanyat el seu germà en dos dels seus discos.
Jorge Santana
Santana Brothers – En Aranjuez con tu amor 1994
I per acabar Un Toc de Rock aquí tenim als dos germans junts i amb reforços. El disc es va publicar el 1994 com "Santana Brothers" i eren els germans Jorge i Carlos Santana, al costat del també guitarrista Carlos Hernandez. Realitzen una gran versió d'aquest tema clàssic composat per el Mestre Rodrigo i que va ficar en el pop el cantant francès Richard Anthony en els anys 60 al posar-li lletra i gravar-la amb el títol que usen Santana Brothers. Per cert que a la portada de l'àlbum veureu que Jorge Santana té una gran semblança física no ja amb el seu germà, a mi em recorda al desaparegut George Harrison en aquesta foto. En aquest disc, com us vaig dir abans, s'inclou una versió del "Blues latino" de Javier Vargas, guitarra i líder de la Vargas Blues Band, encara que en els títols de crèdit consten com autors "Santana / Santana / Hernandez", vull suposar que es tracta d'un error ja que Carlos Santana sempre ha reconegut l'autoria de Javier Vargas.
Santana Brothers
El mestre Rodrigo
Avui acabarem Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, amb una frase que va dir el gran escriptor, guanyador del Nobel, Gabriel García Márquez:
"El problema del matrimoni és que s'acaba cada nit després de fer l'amor, i cal tornar-lo a reconstruir cada matí abans de l'esmorzar"
És clar que abans d'esmorzar, ens aixequem de vegades amb una mala llet...
Que sigueu bons, fins al pròxim programa.
Mario Prades
0 comments:
Post a Comment