Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Les dones diuen en moltes ocasions que els homes som com nens. Això no sempre és cert, però si és veritat que elles ens fan perdre l'oremus i darrere dels seus ullets veiem tot un món de somnis i desitjos que ens converteixen en nens grans, però nens al cap i a la fi. Com deia Pablo Abraira a la seva cançó al final creient-nos un gavilán, no deixem de ser una paloma. Però no oblideu xiquetes que escolteu Un Toc de Rock que de fet, els nens amb la seva innocència i la seva ingenuïtat, no sempre son així, també poden arribar a ser els éssers més cruels de la creació. Ara bé. Podeu imaginar-vos un món ple d'homes nens? El cantant grec Demis Roussos si ho va fer i va gravar aquest single que us porto a Un Toc de Rock i en castellà perquè pugueu assabentar-vos de tot sense necessitat d'utilitzar el traductor del Googel. Des d’Altafulla Ràdio i Ona La Torre només em resta començar el programa i dir-vos allò que ja és habitual….Benvinguts a Un Toc de Rock
Demis Roussos – Un mundo de hombres niños
El vam conèixa al país quan formava part del gran tercet grec de rock progressiu Aphrodite's Child, on s’encarregaba de cantar i tocar el baix, al costat de Vangelis als teclats i Lucas Sideras a la batería. La seva veu de falset ben modulada ens va impactar i quan es va desfer el grup i Demis Roussos es va llançar en solitari va tenir una carrera brillant i tota plena de supervendes. El seu nom complet és Artemius Ventouris Roussos i va néixa el 15 de juny de 1946 a Alexandria, Egipte, encara que es va criar a Grècia per llançar-se musicalment amb el grup des de França. Amb 17 anys es va incorporar a la seva primera banda The Idols i posteriorment a We Fire per unir-se més tard a Aphrodite's Child. 
Quan l'extrema gordura va arribar a ser alarmant per a la seva salut va crear un mètode per aprimar-se i va treure el llibre "A Question of Weight" explicant aquest mètode que realment li va servir per perdre pes, tot i que després i com sol passar, va tornar a engreixar-se. La veritat és que els mètodes miraculosos no existeixen i us ho dic jo que fins m'he sotmès a una gastroplàstia fa anys i amb la qual vaig perdre més de 70 quilos en un any, aprimant-me fins a un extrem tal que van haver de donar-me un tractament per aprendre a menjar i guanyar pes. Els miracles s'han d’anar a buscar a Lourdes. Us explicaré una anècdota de Demis Roussos. Va ser un dels passatgers del vol 847 de la TWA que va ser segrestat el 14 de juny de 1985 per terroristes palestins. Els segrestadors van celebrar el seu aniversari amb ell, al quedar-se acollonits quan van adonar-se que tenien com a ostatge a un dels cantants més famosos de l'Orient Mitjà i Europa. Aquest tema que us he seleccionat es va publicar en single el 1979 i com comprovareu el versiona en castellà, es trobava en el seu LP "Universum" i incloïa "Maria" a la cara B.Demis Roussos quan cantava i tocava el baix al grup Aphrodite's Child,
als teclats veureu a Vangelis i a la batería Lukas Sideras
Celtas Cortos – Fiesta 2010
Jesús Cifuentes és un home educat i en aquest tema i després presentar-se a si mateix perquè no quedin dubtes ens parla de com de bé s'ho passa un quan s’en va a les festes d'Almeria, tot i que Celtas Cortos són un grup oriünd de Salamanca. Aquest tema és una bona versió en castellà de la cançó "Fiesta" de la banda irlandesa The Pogues. Us ho he tret de l'últim àlbum de Celtas Cortos que és titula "Introversión", el van publicar l'any passat i tot són versions de cançons que a ells sempre els van agradar i entre elles "Fiesta". Celtas Cortos han superat ja els 2 milions de discos venuts al llarg de la seva carrera, des que van començar el 1986 i eren només una banda de música celta instrumental. La incorporació de veu a les seves cançons a partir del LP "Gente inpresentable" publicat el 1990 va ser un encert i els va obrir el mercat espanyol fins arribar a les 180.000 còpies venudes del disc, si bé él que els va consagrar va ser "Cuéntame un cuento" que es va editar al març de 1991. El 2002 Jesús Cifuentes els va deixar si bé ja tenia una carrera paral.lela en la què destaca l'àlbum "El caimán verde". El 2006 va tornar a reunir Celtas Cortos, encara que amb molts canvis en la formació. Mario Prades amb Celtas Cortos, una amiga del Diari de Tarragona i
la seva nevoda, despres d'un concert a la plaça de toros de Tarragona
Despertadors Atòmics – Esperant sortit d’aquí 2011
Des del nou treball del tercet català Despertadors Atomics titulat "L'ofici de Rellotger" que s'ha publicat recentment, us he seleccionat aquest tema. El disc va ser presentat en directe el passat 8 d'abril a la barcelonina sala La Nau Ivanow i el dia de Sant Jordi a la sala Les Paul de Lleida. Són una de les bones bandes que han sorgit en el panorama musical de Catalunya i barregen rock amb funky, oferint un resultat, com no, molt interessant. Ells són de Solsona i el tercet l'integren Eduard Corominas (nascut el 1985) que s'encarrega del baix i la veu, Edgar Riu (1986) a la guitarra i Andreu Moreno (1988) a la bateria. Es van donar a conèixa amb un EP titulat "Despertadors Atòmics", el 2008 i van ser dues vegades finalistes del concurs Sona9.
Despertadors Atómics
Gossos - Un nou paisatge 2011
També els manresans Gossos tenen nou disc al mercat, es tracta de l'àlbum "Dia 1", possiblement més dur que els seus anteriors treballs. La veritat és que jo trobo a faltar aquells Gossos dels seus inicis, quan basaven el seu repertori en cançons acústiques i bons jocs de veus, en una línies que va fer que se'ls comparés amb els nord-americans Crosby, Still, Nash & Young i els va obrir les portes al mercat discogràfic català. Finalment el 2002 van incorporar al bateria Santi Serratosa i es van electrificar totalment gravant el CD "El Jardí del Temps" a l'any següent, passant a ser simplement una banda més de rock en català, amb seguidors acèrrims, això si, però la veritat és que poc aporten al món del rock, llevat bones cançons que no és poc. 
L'estiu de 1993, els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré es van unir per crear Gossos i des de llavors s'ha de reconèixa que han tingut una carrera que han sabut mantenir, amb algun daltabaix, però jo em quedo amb els seus tres primers discos. El 2000 van decidir gravar un CD en castellà "De viatge" que no va ser ben rebut pels seus seguidors, que el van interpretar com una comercialització del grup, cosa que no era certa, qualsevol banda que es preï no vol quedar-se estancada i intenta arribar a la major quantitat possible de públic, llevat dels curts de mires que prefereixen quedar-se sempre entre quatre barres. És clar que el mateix va succeir amb Sopa de Cabra i se'ls va criticar oblidant que en els seus inicis cantaven en català, castellà i anglès, potser és que aquells que els criticaven i sabotejaven els seus concerts ni tan sols coneixien la trajectòria de Sopa de Cabra i es limitaven a intentar imposar una llengua en una terra plural. 
Fins SAU que sempre es van negar a cantar en castellà, s'havien plantejat gravar en anglès. És clar que quan hi ha poc de nou que donar molts prefereixen seguir sent el que destaca a casa en lloc de sortir a lluitar fora. Els teus sempre et volen i accepten tot el que els pots donar, sobretot si a sobre es reben subvencions. Un ejemple, Els Pets, un grup que des de fa anys res aporta de nou al mercat discogràfic català, això si, saben utilitzar la llengua com a bandera oblidant que Catalunya és molt més que barretina, gralles i banderes republicanes i que que des de la mort de Marc Grau (a la foto), l'home que va canviar el concepte musical d'Els Pets Què han aportat realment de nou? De fet ara anuncien un disc en directe, però que es va gravar fa un parell d'anys. Jo sempre he sentit dir que una de les principals causes per les que un grup treu un directe es que no ni ha material nou.Gossos
Manel - Boomerang 2011
La prova que confirma allò de que a la terra dels cecs el borni és el rei la tenim en els barcelonins Manel, un grup que ha sabut enfilar i que se'ls reconegui la qualitat, sobretot gràcies al suport de Buenafuente que els va portar al seu programa. "Boomerang" és la història del estris australià que li regala el seu oncle al nen i llavors comencen els problemes ja que ningú sap com usar-lo. Els Manel barregen elements folk amb pop i una mica de cantautor en les seves cançons, però la veritat és que aquest nou disc sona més o menys igual que l'anterior, és clar i davant el molt de "nou" que sorgeix en el mercat del rock en català Manel són ara per ara un dels millors grups. Van començar el 2007 i després de guanyar un concurs van gravar el seu primer disc "Els millors professors europeus" que va vendre 30.000 còpies sent Disc d'Or. El 15 març 2011 van treure el seu segon treball titulat "10 milles per veure una bona armadura" del que us he extret aquest tema i que ha venut més de 10.000 còpies, clar indici que el públic català vol coses diferents, no que li donin el mateix de sempre. Manel són Arnau Vallvé, Martí Maymó, Roger Padilla i Guillem Gisbert.Manel
Rosendo – Loco por incordiar 1985
Jo sempre he estat un incordiador nat, soc així, no puc fer-hi res més. Per això ha arribat el moment d'escoltar a un dels millors rockers espanyols, el impenitent Rosendo Mercado amb el seu "Loco por incordiar", un dels millors temes en la carrera d'aquest cantant i guitarra que va formar part de Leño, al costat dels tarragonins Tony Urbano i Ramiro Penas. Recordo el primer dia que Rosendo va venir a casa meva, a Cambrils, es va asseure al sofà, de cara al mar. Només es veia el blau Mediterrani i ell estava flipant, al final i a instàncies de Manel Más, cap de promoció de Dro a Catalunya que venia amb ell, va tornar a la realitat i em va dir "Mira Mario, tienes que entenderlo. Me he comprado un piso en Madrid, es un 22º de altura y delante del ventanal tengo un inmenso mar... de antenas. Pero éste es un mar de verdad". Crec que es va comprar un pis a Cambrils. Rosendo Mercado Ruíz va néixa a Madrid el 23 de febrer de 1954 i abans de crear Leño, l’anyl 1977 va formar part de Ñu als que va deixar per problemes d'entesa amb José Carlos Molina. Quan es van desfer Leño, Rosendo va començar en solitari i va debutar amb el LP amb aquest tema per títol "Loco por incordiar" que el va publicar RCA el 1985 i va ser produït per Carlos Narea. Porta gravats 15 discos en solitari i un parell o tres de directes, a part de recopilatoris y colaboracions.Mario Prades amb Rosendo a la sala Zeleste del Poble Nou.
Los Secretos con Miguel Ríos – Ojos de gata 2000
“Ojos de Gata” va ser una composició iniciada per Joaquín Sabina que té dues finals, la de Sabina i la de Los Secretos. En el disc homenatge "A tu lado - Un homenaje a Enrique Urquijo" va participar molta gent del món musical espanyol i entre ells Miguel Ríos al que escoltem en aquest tema. Altres als que trobàvem en aquest doble disc van ser Carlos Goñi de Revolver, Antonio Vega de Nacha Pop, Carlos Tarque de M-Clan, Ariel Rot, gent de Celtas Cortos, Maria Monsonis i Teo Cardalda de Cómplices, Cristina Lliso de Esclarecidos, Javier Álvarez, David Summers d'Hombres G, José María Granados de Mama, Luz Casal, Manolo Tena, Mikel Erentxun, Nacho Campillo de Tam Tam Go! i Pau Donés de Jarabe de Palo. Enrique Urquijo Prieto va néixa a Madrid el 15 de febrer de 1960 i va ser trobat mort al portal del número 23 del carrer de l'Esperit Sant, al barri de Malasaña de Madrid, al voltant de les 9 del vespre del dimecres 17 de novembre de 1999. L'Ajuntament de la ciutat ha posat el nom d'Enrique Urquijo a un carrer al barri de Vicálvaro a Madrid.Aquí teniu una foto dels anys seixanta amb uns
molt joves Miguel Ríos, Tito Mora i Gelu.
Bloque – El hijo del Alba 1980
Una de les millors bandes de rock progressiu de l'Estat van ser els santanderins Bloque i aquest tema que donava títol al seu tercer LP és un dels millors de la seva carrera, tot i que aquest disc està poc valorat entre els seus seguidors acèrrims. Bloque es va formar a Torrelavega i Santander (Cantàbria) el 1973 i eren Luis Pastor, Juan José Respuela, Sixto Ruiz, Paco Baños i el teclista Juan Carles Gutiérrez. Una de les característiques del grup eren tindre a dues guitarres com a solistes, en la línia de The Allman Brothers, Yes o King Crimson. El 1978 van treure "Bloque", el seu primer àlbum i que va comptar amb la producció de Vicente "Mariscal" Romero i Luis Soler que es va gravar en només 5 dies. Més tard va arribar "Hombre, Tierra y Alma" (1979) i "El hijo del Alba" ja el 1980. Encara van treure un quart i últim treball "Música para la Libertad" el 1981 i de seguida es van separar. Hi va haver un intent per tornar el 1993, però només es van reunir dos dels membres originals de Bloque.
Bloque, caràtula del single i a sota foto del grup
Jarabe de Palo – Cómo quieres ser mi amiga
Pau Donés (Montanuy, Hosca, 11 d'octubre de 1966) va militar en diversos grups abans de posar en marxa Jarabe de Palo que per cert ara es diuen Jarabedepalo, així tot junt. Va començar juntament amb el seu germà Marc, amb el qual va formar el J. & Co Band i posteriorment Dentaduras Postizas. Després de viatjar a Cuba va escriure "La Flaca" que va donar títol al seu primer disc, però que en principi i al costat del CD al complet, va passar amb més pena que glòria fins que un any més tard, el seu manager i la discogràfica van pactar amb la marca Ducados de cigarrets i va ser utilitzada per l'espot de televisió del CD "Caracter Latino" i llavors el disc va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i Amèrica Llatina. Allò va fer que molts reconeguessin en Jarabe de Palo al grup que va iniciar el rock llatí, oblidant que ja ho havien fet altres anteriorment. Al mi a bote pronto em venen al cap Santiago Auserón amb Radio Futura i Juan Perro i molt abans el gallec Pablo Bicho i sobretot Ciudad Jardín, un grup al capdavant del qual es trobava el cantant i compositor Rodrigo de Lorenzo i segur que ell tampoc va ser el primer perquè dins de la Ona Laietana havien grups que van fusionar rock, pop i sons llatins. Si és que tot està inventat a la vinya del Senyor.
Patxi Andión – María 1983
Encara molts recordareu aquella cançó que ens parlava del Rastre de Madrid i que es titulava "1, 2 i 3", però el seu autor i intèrpret, el cantautor i actor Patxi Andión té cançons que amb no tanta repercussió mediàtica, tenen molta més qualitat. Una d'elles és "Rogelio", una lletra descarnada i dura que reflecteix situacions molt més habituals del que podem imaginar. Patxi Andión va interpretar el paper del Che Guevara en l'òpera-rock "Evita", amb Paloma San Basilio, pero també va fer cinema, recordau “Libertad provisional” amb Concha Velasco.
Patxi Andión va néixa el 6 d'octubre de 1947 a Madrid, però era d'ascendència basca. Aquest tema que escoltem avui es trobava en el seu LP titulat "Amor primero" de 1983. La cançó de Patxi Andión es va publicar en format single i ens parla d’un home empresonat i que somia amb la llibertat. Una vegada vaig organitzar un acte a la presó de Tarragona on va actuar la cantant Mara Castel i vaig escoltar a un pres dir-li una cosa a un dels funcionaris, dins d’un coloqui distes que em va impressionar: "Jo cumpliré la meva condemna i marxaré, però tu et quedaras aquí fins que et jubilis”. Fa uns mesos va morir Amparo Muñoz que havia sigut la seva dona i de la que estava divorciat. Parlan de Madrid, un dia vaig escoltar una frase sobre la capital del regne que em va agradar, em van dir un supervisor del departament de Pàgines Groges de Telefónica "A Madrid ningú se sent foraster perquè ningú és de Madrid".Patxi Andión i Concha Velasco a sota poster de la pel.lícula
Hilario Camacho – Tristeza de amor 1986
Hilario Camacho va néixa a Madrid el 8 de juny de 1948, es va suïcidar a casa seva un 16 de agost de 2006. Va ser un cantautor amb una trajectòria interessant i bones cançons, encara que mai va aconseguir el reconeixement de Sabina, Serrat, Aute o Labordeta i es va dedicar i molt a compondre per a altres grans temes de pop i rock. Aquesta cançó d'Hilario Camacho va ser la banda sonora d'una sèrie de televisió i és una de les seves millors composicions ja que s'allunya en principi de la clàssica línia musical del cantautor i s'acosta i molt a les grans balades del pop. Es trobava en el seu LP "Gran ciudad" que es va publicar el 1986. Hilario Camacho estudiava arquitectura quan es va unir a al grup cultural Cançó del Poble, al costat de cantautors com Elisa Serna, Adolfo Celdrán o Carmina Álvarez i al que més endavant, es sumarien Manuel Toharia i Julia León, entre molts altres. Es tractava d'un fenomen paral.lel i similar a la Nova Cançó catalana, encara que ells sempre es van queixar de que no comptaven amb el suport econòmic de la burgesia com els catalans. El gener de 1989 va col.laborar amb Wyoming, Moncho Alpuente, Sabina, Aute i Luis Pastor, a "Todos por el humo", gravat per protestar davant el que consideraven com un excessiu proteccionisme de l'Estat a favor dels no fumadors. No se que opinaran ara, tal com estan les coses. L'escoltarem un altre diaHilario Camacho
Daniel Diges – Quédate conmigo 2010
Ens va representar en la passada edició del festival d'Eurovisió i un "tronat" va saltar a l'escenari destrossant-li la seva actuació. Va treure el seu primer LP amb el seu nom per títol, el 23 de maig del passat 2010 i sabeu una cosa, el disc no és "Algo pequeñito" encara que la cançó es trobi allà, el disc està ple de tocs jazzístics i de swing que ho fan quelcom digne d'atenció. Llàstima que aquestes cançons de tanta qualitat, no siguin promocionals a nivell de ràdio fórmula. Daniel Diges va néixa a Madrid el 17 de gener de 1981. Es va donar a conèixa interpretant a David "Gato", en la sèrie d'Antena 3 "Nada es para siempre", entre el 1999 i el 2000 i també va intervindre al musical "Los Miserables". A mi, amb aquest pel d'escarola que porta sempre em recorda al britànic Leo Sayer al que si ho recordeu, em escoltat no fa massa aquí a Un Toc de Rock.Daniel Diges
Amaya Uranga y Joan Manuel Serrat – Palabras de amor 1986
Mario Prades amb Serrat i la cantant Mara Castel, a sota Amaya Uranga
Avui us porto una altra frase del nord-americà Oliver Wendell Holmes (29 agost 1809 - 7 d'octubre de 1894), metge, poeta i escriptor que va manifestar en el segle XIX:
“La memòria és com una xarxa: un la troba plena de peixos en treure-la del rierol, però a través d'ella van passar centenars de quilòmetres d'aigua sense deixar cap rastre”
I per ara tanco la barraqueta, fins al proper programa d'Un Toc de Rock, una abraçada
Mario Prades
0 comments:
Post a Comment