Airsoft Gun War Series: Un Toc de Rock programa 13-04-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

En aquesta foto feta per Mario Prades, el arbres si
deixen veure el cel (Foto: Mario Prades)

Avui escoltarem una mica de rock amb clar sabor llatí i moltes percussions, un estil que és pot dir va crear Carlos Santana i el qual una sèrie de grups van fer seu, algun d'ells amb veritable qualitat. Diversos d'aquests grups sonaran avui a Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Però primer ens marxarem a França i escoltarem una cançó que us vaig prometre que sonaria a Un Toc de Rock, doncs bé, ha arribat el moment.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Pierre Groscolas – Jumbo 1971

Recordo amb afecte un amic de la colla del carrer Bassegoda a Barcelona, que es deia Justo. Ell i la seva família acabaven de tornar de França on el seu pare va emigrar per poder treballar, em va regalar aquest single de Pierre Groscolas i vaig descobrir a un gran cantant que mai va publicar discos aquí al país. Ara ho compartiré amb vosaltres. Pierre Groscolas va néixa a Lourmel, Algèria, el 29 d'octubre de 1946, però va créixa a Toulouse. Té una brillant carrera com a cantant, però encara més com a compositor. Aquest va ser el seu primer single, el seu debut i es va publicar el 1971 amb "Fille du vent" a la cara A, peró jo os porto "Jumbo" que és trovaba a l'altra cara. Aquest tema jo l'havia punxat en discoteques mòbils, sobre tot a festes organitzades als Campings i en el moment en que la cançó sonava, els francesos es llançaven a la pista. Os vaig dir que la punxariem en un altre programa i ja es hora de fero. Jo crec que a la discogràfica és van equivocar al possar-la a la cara B ja que per la seva época “Jumbo” era molt més apropiada per ser la cançó estrella del single. Pierre Groscolas és l'autor de l'òpera rock "Hamlet" de Johnny Hallyday, de 1976.

Pierre Groscolas

Titanic – Sultana 1971

Titanic van ser una banda sorgida a Noruega i que el 1971 van col.locar aquest tema en el cinquè lloc de les llistes del Billboard. Aquesta peça instrumental va ser titulada “Sultana” i es trobava en l'àlbum "Sea Wolf", el seu segon llarga durada. El grup Titanic l'integraven en els seus inicis Kenny Aas, Kjell Asperud, John Lorck, Janny Løseth, el cantant i líder Roy Robinson i durant un temps també John Williamson. Funcionar de 1969 a 1979, si bé a Espanya aquest va ser l'únic tema que va funcionar. El 2006 Janny Loseth assumeix el paper de cantant i torna a posar en marxa el grup amb músics nous. En 2009, Titanic van gravar el CD "Ashes and Diamonds", l’últim treball fins el moment. “Sultana” es va publicar en single al pais mitjançant el segell C.B.S i va ser una composició de tot el grup, amb “Sing fool sing” a l’altre cara.

Caràtula del LP "Sea Wolf" i abaix fotografia del grup

Barrabas – Woman 1971

Ara escoltarem una gran banda, son els espanyols Barrabas, un dels grans grups nacionals que van ser poc valorades al país, malgrat la seva gran qualitat i la seva longeva vida professional. Aquesta cançó estaba inclòsa en el seu primer álbum, amb la producció de Fernando Arbex que havia estat el creador de la banda quan es van desfer els Brincos, sumant músics de Alacrán i altres professionals de la música espanyola. Van començar el 1971 i encara segueixen en actiu. Van ser uns avançats al seu temps, interpretaven els seus temes en anglès i fusionaven rock amb funky i tocs llatins, en la línia de Osibisa, Santana, El Chicano, Titanic, Mandrill i durant una temporada els britànics Climax Blues Band.

Un dels seus majors èxits, va ser "Woman", que va arribar a col.locar-se en les llistes d'èxits d'Amèrica del Nord, Europa i Amèrica Llatina, arribant a número 1 al Canadà. Fernando Arbex només va tocar la bateria en la gravació del primer disc "Barrabas Música caliente", però mai va tocar en directe amb el grup Barrabàs, sent el bateria titular des dels seus començaments, José María Moll que posteriorment es convertiria en el seu líder i és l'únic músic que ha tocat en les seves tres etapes. En aquest enregistrament el cantant va ser Iñaky Egaña que havia militat a Los Buenos i actualment en Los Mitos. Va ser substituït per José Luis Tejada, encara que Iñaky va tornar en 1983. En aquest primer disc "Barrabas / Música caliente", editat per RCA, també es trobava "Wild safari", un altre èxit internacional que els hi va obrir el mercat francès. En el seu segon disc "Deja suelto a Barrabas" trobàvem la cançó "Hi-jack" que va ser versionat per Herbie Mann i en la versió original per els Barrabas va arribar a número 1 del Billboard, en les llistes de música negra.

Dues de les formacions de Barrabas. A la foto, adalt, Fernando Arbex
es el primer per l'esquerra i Ricky Morales el de la dreta

El Chicano – Catalope Island

El seu veritable nom és Carlos Omar Cotto Cruz, nascut el 13 de febrer de 1980 a Caguas, Puerto Rico, però sel coneix, tant a ell com a la seva banda, com El Chicano i també El Ilegal. Va ser el primer grup d'origen llatí que va actuar en el famós Teathre Apollo de Harlem, Nova York. El seu primer èxit va ser una versió del tema de Gerard Wilson "Viva Tirado" que es va mantenir 13 setmanes en les llistes americanes i el va portar a realitzar una gira per els Estats Units. Aquesta cançó que avui os he portat es trovaba en el LP titulat “Viva Tirado” i ja en els anys noranta, el grup US3 va fer una gran versió que es va incloure a la banda sonora del film “Super Mario Bros”.

Inicialment El Chicano l'integraven a part de Carlos Omar, Bobby Espinosa, Freddie Sánchez, Mickey Lespron Baeza i Juan Andrés De Lluna. Pel grup han passat molts més músics, entre ells Arvizu, Rudy Regalado, Max Garduño, Danny Lamont, Brian Magness, Jerry Salazar, Joe Pereria i Sales. Per cert dos dels components del grup van morir el 2010: L'organista i cofundador Bobby Espinosa el 27 de febrer, mentre que el 4 d'agost va morir Rudy Regalado que portava 12 anys amb el grup.

Osibisa – Sunshine day 1972

Osibisa van ser una banda creada a Londres el 1969 per quatre músics africans i tres caribenys que va aconseguir la seva major popularitat a principis dels anys 70, sent un dels primers grups africans coneguts a nivell mundial. La banda la integraven els músics de Ghana: Teddy Osei (Saxo), Sol Amarfio (Bateria)) i Mac Tontoh (Trompeta), a més a més Spartacus R. (baix) que era de l'illa de Granada, Robert Bailey (Teclats) que era de Trinitat Tobago, Wendell Richardson (Guitarra) que era de Antigua i el nigerià Lasisi Amao (Percussions i Saxo). Altres músics que van passar per Osibisa van ser Darko Adams Potato (mort el 1995) i Kiki Djan (mort el 2004), ambdós de Ghana. Aquest tema us ho he extret d'un doble CD de "Grans èxits" editat a finals dels 90 i al que aquesta cançó donava títol "Sunshine day", però inicialment crec que es trobava en un dels seus primers discos, el "Heads" de 1972, el seu tercer LP i que va arribar al lloc 125 del Billboard. A mi de Osibisa sempre m'ha cridat l'atenció les seves cuidades caràtules on sempre es veu la seva arrel africana i al blog us he posat algunes perquè les gaudiu, són veritables obres d'art. La portada del disc on es trovaba aquesta cançó originalment es la tercera i l'album recopilatori al que donaba títol es el quart..

Jorge Santana – It’s all about love 1979

Igual que el seu germà Carlos, Jorge Santana, nascut a Mèxic el 13 de juny de 1951, és un extraordinari guitarrista, si bé més enfocat cap al latin jazz. El seu primer grup va ser Malo amb els que va gravar 4 LP's per llançar-se en solitari amb aquest disc al qual aquesta cançó que tancava l'àlbum "It's all about love", donava títol i on l'acompanyaven Yogi Newman, Roger Reid, Jay McKinnon, Kincaid Miller i John Thompson, alguns d'ells components de Malo. És el segon disc gravat en solitari ja que després es va incorporar a la Fania All Stars de Tito Puente. Amb el seu germà Carlos ha tocat en diverses ocasions en gravacions de Santana i també van gravar, compartint protagonisme, un disc junts "Santana Brothers". El 2009 va editar un altre disc en solitari que es va titular "Here I Am".

Portada del álbum i a sota foto de Jorge Santana

Santana – Stormy 1978

I acabarem aquest breu viatge per la part mes llatina del rock amb el gran estilista de la guitarra, Carlos Santana, un music que està considerat el pare del génere. Des del llarga durada "Inner secrets" de Santana publicat el 1978, un gran disc que va passar bastant desapercebut, us porto aquest "Stormy", una extraordinària balada on podem apreciar la gran qualitat musical de Carlos Santana, nascut a Autlán de Navarro, Jalisco, el 20 de juliol de 1947. Santana està considerat, segons la revista especialitzada Rolling Stone, en la posició 15 entre els Millors guitarristes de tots els temps. A l’any 1965 va rebre la ciutadania nord-americana. Per cert, quan va arribar a Califòrnia es guanyava la vida tocant mariachis i ranxeres en bodes, batejos i comunions. Va ser l'únic artista que no tenia disc al carrer quan va participar en el Festival de Woodstock de 1969 i la guitarra que va utilitzar en aquest concert, una Gibson SG vermella, es troba actualment exposada al Hard Rock Cafè de Marbella.

Carlos Santana, a dalt a Woodstock amb la seva

Gibson SG Vermella ara exposada a Marbella

The Manhattan Transfer – The Speak Up Mambo (Cuentame) 1976

Ara os porto als Manhattan Transfer, aquesta gran banda vocal a cavall del jazz, swing, rock i ritmes llatins, es va formar a Nova York el 1972, un dia plujós, quan Tim Hauser i Laurel Massé van compartir un taxi. Després van conèixa a Janis Siegel, en aquells moments cantant d’un grup folk i la van convèncer per unir-se a un projecte musical. La formació inicial es va completar amb Alan Paul, galant i cantant a Broadway. L'1 d'octubre de 1972 es considera la data en què el grup Manhattan Transfer es va crear. El seu primer disc amb el nom del grup es va editar el 1975. El 1978 Laurel Massé va patir un greu accident de trànsit i es va retirar momentàniament de la música, sent substituïda per Cheryl Bentyne. "Cuéntame" va ser la cançó que els va obrir les portes del mercat europeu, al costat de "Chanson d'amour" que era la cara A del senzill, encara que són els temes més criticats pels seguidors del grup al considerar-los molt patxanguers, van ser produïdes per Richard Perry. “The Speak Up Mambo (Cuentame)” es va publicar a la cara B del single americà i es van incloure en l'àlbum "Coming Out" publicat a l'agost de 1976 i en els recopilatoris "Anthology: Down In Birdland", "The Definitive Pop Collection" i en el directe "The Manhattan Transfer Live ". Crec que a Espanya aquestes dues cançons es van editar en singles separats i les dues com a cara A.

The Firm – Togheter 1985

The Firm és una reunió de grans músics, una superbanda britànica. Van tenir una curta existència, tan sols dos àlbums marquen la seva trajectòria professional i aquest tema es trobava en el primer d'ells i es va publicar a la cara B del seu primer senzill amb "Radioactive" a la cara A. La pregunta seria ¿Qui eren The Firm? Doncs si esteu asseguts us ho diré. The Firm l'integraven Paul Rodgers que havia estat cantant de Free i Bad Company i que darrerament ha gravat dos discos i realitzat gires com a cantant de Queen. Un altre component era Jimmy Page, ex-guitarra dels Led Zeppelin. Els altres dos membres van ser el baixista Tony Franklin i Chris Slade, bateria del grup AC / DC des de 1989 fins 1994 i que havia tocat amb Manfred Mann's Earth Band i Uriah Heep. El primer LP titulat simplement "The Firm" es va publicar l'11 de febrer de 1985 i va arribar a la posició 17 del Billboard i la 15 a Anglaterra. "Togheter" va ser una composició de Paul Rodgers i Jimmy Page. El 1986 van gravar un segon i últim LP que es va titular "Mean Business" i es van desfer.

The Firm

R.E.M. – Walk it back 2011

R.E.M. és una banda que es va formar a Athens, Geòrgia el 1980 i inicialment eren Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry a la bateria que els va deixar el 1997. "Out of Time" (1991) i "Automatic for the People" (1992) van ser els discos que van consolidar al grup. El seu nou disc, el 15è de la seva carrera gravat en estudi, es titula "Collapse Into Now" i es va publicar a Europa el passat 7 de març de 2011, un dia abans que als Estats Units i d'ell us extraiem aquesta bona cançó que sona a Un Toc de Rock. A finals del passat any van treure com avançament el tema "It Happened Today" que va ser llançat a través d'ITunes. Amb aquest àlbum ha passat una cosa inusual ja que abans de la seva publicació ja s'havien editat quatre singles, incloent el tema que es va vendre per Itunes. REM ha publicat fins al moment 15 àlbums d'estudi, 1 EP i 7 recopilacions, a més de 11 DVD’s.

REM va ser també protagonistes a Los Simpson,

a sota foto del tercet

Jefferson Starship – Count on 1978

Una de les bandes mítiques del blues-rock americà més hippy va ser Jefferson Airplane, grup sorgit a San Francisco i que van funcionar molt bé de 1965 a 1974. Van ser líders del moviment psicodèlic i d'ell van sorgir músics rellevants com Norman Kaukonen, la cantant Grace Slick, Marty Balin, Paul Kantner, etc. Als 70 van passar a ser Jefferson Starship si bé una demanda legal de Paul Kantner que els va deixar als 80 els va obligar a reduir el nom a Starship el 1985. Pel grup van passar molts músics, entre ells Paul Kantner, Craig Chaquito, David Freiberg, Cathy Richardson, Grace Slick, Mickey Thomas, Slick Aguilar, Donny Baldwin, Chris Smith i altres. Funcionar de 1974 a 1986, però van tornar de nou el 1992 i encara segueixen en actiu. Aquest tema que us he seleccionat es va publicar en single el 1978 i es trobava en el seu LP "Earth" que va arribar a la cinquena posició en Estats Units i va ser Disc de Platí.

Cher – You haven’t seen the last of me 2010

Des de la banda sonora de la pel.lícula "Burlesque" us porto aquest "peaso cansión" que ens interpreta l'àvia Cher, que com ja us he dit en alguna ocasió sembla tenir un pacte amb el diable i accions del seu cirurgà plàstic, per comprovar-ho només heu de veure la pel.lícula, un simple musical, però amb una estupenda banda sonora que acollona per la seva extrema qualitat i en la que la veritable protagonista musical és Christina Aguilera, a la qual ja hem escoltat en diverses ocasions aquí a Un Toc de Rock. La cantant i actriu Cher es diu en realitat Cherilyn Sarkisian LaPierre, va néixa a El Centro, Califòrnia, el 20 maig 1946 i inicialment va formar amb Sonny Bono que allavors era el seu marit, el duo Sonny and Cher. Ha publicat més de 25 àlbums d'estudi, diverses recopilacions, a més de 56 singles dels quals cinc han estat número U del Billboard i 13 s'han classificat en llistes.

L'avia Cher... deixeu-la corre

Eagles – Hotel California 1994

Acabarem el programa d'avui escoltant una extraordinària versió gravada en directe, de "Hotel Califòrnia ", la millor cançó dels Eagles i que és un cant en contra del món de les drogues, sobretot l'heroïna, i que ens parlen que aquest “Hotel California” és precisament aquest món i quan entres en ell t'absorbeix de tal manera que ja no et deixa sortir mai, fins que et devora. Aquest tema us ho extrec del CD "Hell Freezes Over" que va representar la tornada de la millor i més comercial banda de country rock de la història, Eagles. En aquest disc es recollien tres o quatre temes nous gravats en estudi i els altres eren directes, entre ells estava aquesta versió d'una de les seves millors cançons "Hotel California".

El grup l’integraven en aquells moments Glenn Frey, Don Henley, Joe Walsh, Don Felder i Timothy B. Schmit, complementats per músics addicionals: Scott Crago (percussió), John Corey (teclats, guitarra i cors), Timothy Drury (teclats, guitarra i cors) i Al Garth (saxo i violí). Van realitzar una gira mundial l'any següent que havia de recalar a Espanya. Els Eagles havian tornat només per diners i la gira resultava tan cara que cap productor espanyol va voler arriscar-se a perdre fins la camisa a favor d'aquells pesseters i ens vam quedar sense veure els Eagles en directe. Encara recordo el comentari d'un dels principals productors de concerts espanyol que em va dir: "Omplint el Sant Jordi, només cobriria despeses". L'àlbum "Hell Freezes Over" es va publicar el 7 de novembre de 1994. Os he posat la caràtula original del disc dels Eagles on es va incloure el "Hotel California" i que és el disc més venut en la carrera dels Eagles.