Programa 29 de setembre de 2010

Benvinguts a Un Toc de Rock, avui començarem el programa a l'Argentina i ho farem escoltant un tema extret de l'últim treball d'Andrés Calamaro.

Andrés Calamaro – Todos se van 2010

Nou treball de l'argentí Andrés Calamaro sota el títol genèric "On the rock" del qual extraiem "Todos se van". Bona cançó. Va néixa a Buenos Aires el 22 d'agost de 1961. Guitarra, compositor, cantant i productor, durant la seva carrera professional ha pertangut a bandes de gran importància com Los Abuelos de la Nada i ja a Espanya, Los Rodríguez.

Dani Flaco – Una sortida d’emergencia 2006

Daniel Sánchez García, un noi de Bellvitge nascut el 1977 i que anava per operari de la SEAT i s’asdevenir en cantautor, ens versiona al català el tema que donava títol al seu primer disc, publicat el 2006. Avui ja tots el coneixen pel seu nom artístic de Dani Flaco, apel.latiu que li van posar en la seva joventut, per la seva extrema primesa. Una cançó amb lletra dura però propera, com gairebé tots els temes de Dani, inclosa al álbum "Xarnego".

Más Birras - Tren de Medianoche

Grup de rock de Saragossa creat el 1985 que va funcionar fins 1993.Estaba integrat per Mauricio Aznar (guitarra i veu), Miguel Mata (baix), Víctor Jiménez (bateria) i Mariano Ballesteros (saxo) i va comptar amb la constant col.laboració del músic i compositor aragonès Gabriel Sopeña. El seu líder, Mauricio Aznar, va crear Almagato, grup en el que seguia treballant quan va morir el 2000 i Gabriel Sopeña es va unir a Loquillo i va gravar en solitari.

Roque Narvaja – Santa Lucía

Tots reconeixen el tema i l'identifiquen amb Miguel Ríos i aixó es cert, però molts ignoren que va ser una composició de l'argentí Roque Narvaja, cantant i líder del grup La Vieja Guardia, baixista amb Lito Nebbia, fins que el 1972 va començar en solitari. Va néixa a Córdoba, República Argentina, el 10 de febrer de 1951. A finals dels 70 es va autoexiliar al nostre país gravant diversos discs i el 1980 el van triar el millor compositor d'Espanya i la Societat d'Autors incloure "Santa Llúcia" dins de les millors 100 cançons del país, això significava que hi havien dividends per al autor i per a ells ... es clar.

Moris – El oso 1970

Mauricio "Moris" Birabent va néixa a Buenos Aires, Argentina, el 19 de novembre de 1942. Va formar part del grup Los Beatniks, considerat per molts com el primer grup del rock argentí de la història. Resident al nostre país, la seva cançó més emblemàtica aquí va ser "Sábado a la noche" (1978), però jo us porto "El Oso", un tema amb una lletra recomanable que amaga un crit contra la dictadura, l’opresió i la manca de llibertat. Per cert es una peça de la qual jo sempre he tingut dubtes sobre si ell era o no el compositor. Obria el seu primer disc en solitari "30 minutos de vida" que es va publicar el 1970 en la seva Argentina natal.

Moris 

Cacho Castaña – Vamos a vivir… amiga mía

Una altra vegada escoltem un tema de Cacho Castanya, en aquesta ocasió és una romàntica cançó amb la que jo ho vaig descobrir allà pels anys 80. Humberto Vicente Castagna, nascut el 11 de juny de 1942 a al barri de Flores, a Buenos Aires. Molt bo i a part, li agrada a una bona amiga d'Un Toc de Rock des que l'hi vaig descobrir.

Greta y los Garbo – Quiero volar 1991

I ara tornem a la “Piel de Toro” amb una de les millors veus que ha tingut el pop i el rock nacional, es tracta de Beatriz González, i el seu grup Greta y Los Garbo, amb les seves germanes Belén i Sara als cors, un grup que va saber fer soul a l’americana sense perdre el seu aire i hegemonia espanyola. Fins 1995, també va formar part del grup Ignacio Gómez (veu i teclats). El tema “Quiero volar” estava inclòs en el seu segon LP "Llamad a Mr Brown" que van publicar el 1991. Beatriz té una potent veu, com podeu comprovar, possiblement una de les millors veus del panorama pop d'aquí. Gravaren amb Fonomusic i més tard amb Virgin que els va acabar de “cremar”. Funcionaren del 1989 al 2002.

Joaquín Sabina – Parte metereológico 2010

Tornem a l'últim treball de Sabina amb aquest tema, un part metereològic, "L'Oratge" "particular del xaval d'Úbeda que per cert, va fer la mili molt tardana a Palma de Mallorca, actuant per quatre quarts per els locals del passeig del Born. Gràcies a Tola i el programa de TVE "Si yo fuera Presidente", es va veure llançat a la fama. Compte en aquest disc "Vinagre y Rosas" amb la producció del seu fidel col.laborador, el gran Pancho Varona.

Laredo – El boxeador

Poc puc dir-vos d'aquest trio que va saber posar diversos hits a les llistes espanyoles allà pels anys 70, entre ells "El último Guateque" o "Cariño". És clar que posar temes en les llistes d'algunes emissores comercials espanyoles no és qüestió de qualitat ni de vendes, simplement és qüestió de fer servir el "vil metal", és a dir diners, pasta, dupes, etc. Aquesta és una molt digna versió del gran èxit dels nord-americans Simon & Garfunkel, "The Boxer", "El Boxeador". Perquè tots els oidors d'Un Toc de Rock sapiguem que ens deien el duet americà en la seva cançó.

Linda Ronstadt – Lo siento mi vida

Arriba una bona curiositat: Una de les grans del country nord-americà és Linda Ronstadt que també va gravar en castellà, per mostra un botó. La van anomenar La Reina del Rock i tamber la Primera Dama del Rock, el seu nom complet és Linda Susan Marie Ronstadt i va néixa a Tucson, Arizona, el 15 de juliol de 1946. A finals de la dècada dels 70 ja havia obtingut vuit discos d'Or i Quatre de Platí. Van dir d'ella que era "la dona més ben pagada del rock". Ha guanyat 10 premis Grammy en estils diversos. Per cert i per als amants de les curiositats: Linda Ronstadt apareix en un capítol de Los Simpsons, "Mr Plow ", en el qual realitza un anunci de llevaneus amb Barney Gumble.

Linda Ronstadt

Juan Bau – Dama del amanecer

Em van demanar aquesta cançó i aquí està. "Dama del amanecer" del valencià Joan Bau, un amic d’Un Toc de Rock. Possiblement la cançó més popular en la seva carrera va ser "L'estrella de David", però aquesta que escoltem o "Natacha i jo", no desmereixen o fins i tot superen "L'estrella". Juan Bau, aquest amic d'Un Toc de Rock que va començar el seu periple musical el 1971, va néixer a Aldaya, València, el 24 de desembre de 1948 i el seu nom complet és Joan Baptista Conca Moya. Juan Bau és una de les grans veus sorgides del "País Valencià", al costat de Nino Bravo, Bruno Lomas, Francisco, Michel, Camilo Sesto i Joan Camacho. I par-lan d’aquest últim..

Juan Camacho – A ti mujer 1975

Juan Camacho va morir de manera tràgica quan estava a la cresta de l'onada, a causa d'un accident de trànsit sofert el 8 d'agost de 1982 a Tordesalas, Sòria, camí d'un concert a Orense. Quedà en coma i va morir a l'hospital Francisco Franco (actual Gregorio Marañón) de Madrid el 21 d'octubre de 1982. Va néixa a València el 16 de febrer de 1947. Va ser el cantant de Los Satelites, Los Ciclones, Los Angeles Negros i Los Diapason's, per incorporar-se a Los Relámpagos, que curiosament eren un grup instrumental, on ell tocava la guitarra i va cantar en un parell de temes. El 1975 es presenta al 17º Festival de Benidorm aconseguint la victòria amb la cançó que avui escoltem "A ti, mujer".

Paco Revuelta – La primera vez

Quan es van posar de moda, en els 70, els cantants que entremesclaren cançó d'autor amb pop i rock, un dels rellevants va ser Paco Revuelta. Les seves cançons anaven carregades de sexe i la veu esquinçada de aquest home nascut a Huelva, li donava un toc molt personal a les seves composicions. Aquesta és una de les més important de la seva curta carrera, sense oblidar "Hueles a noche de amor" i "Esa mujer".

Luis Fierro – Ella 1977

La curta carrera d'aquest guitarra i cantant que va ser el líder de Los Tifones des de 1961, i als que va deixar sent substituït per Phil Trim que va convertir el grup en Los Pop-Tops, està marcada per un tema "Ella", el mateix que escoltem avui. Anys més tard va tornar a incorporar-se als Pop Tops encara que només com a guitarra i el 1977 es va llançar en solitari amb un extraordinari LP amb el seu nom per títol genèric. Hi havia altres temes molt interessants com "Reconciliación", "Mía", "No, no hay ha nadie más", "Así, solo así", etc. Alguns d'ells ja els hem compartit a Un Toc de Rock. La producció d'aquest LP, així com els arranjaments i la direcció orquestral, van estar a càrrec de Ramon Arcusa.

Sergio Dalma – Ave Lucía 1992

Josep Sergi Capdevila Querol, nascut el 28 de setembre de 1964 a Sabadell, va començar a treballar com a cantant d'orquestres de ball i això li va donar el bagatge, per descomptat amb l'ajuda de la seva veu, per aconseguir triomfar com a Sergio Dalma. "Bailar pegados" el va consolidar. Jo us porto una cançó preciosa, inclosa en el seu àlbum "Adivina", una peça que dedico a la Montse, per diverses raons, una d'elles és que li encanta, altres... be, això és cosa meva. I “Ave Lucia” i Sergi Dalma serviran com a punt final per al programa d'avui, però hi haurà més, molt més, paraula de Mario Prades. Que sigueu bons i… bones.

Per cert que pots descarregar-te aquest programa a través de l'enllaç que trobaras a la nostra pàgina web o a la pàgina web de l’emisora.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa